dimecres, 27 de juliol de 2022

Novel·les de viatge en femení

Aprofitant les nostres ganes de viatge, avui us presentem obres de tres autores que van viure i viatjar en èpoques i de maneres ben diferents. 

Paradisos oceànics (Aurora Bertrana, Edicions de l'Eixample, 1993)

L'esperit aventurer d'Aurora Bertrana la portà de la seva Girona natal als baixos fons barcelonins, on tocà en una orquestra de senyoretes, a Suïssa per estudiar música i a Tahití en companyia de monsieur Choffat, que s'havia enamorat de "les meves cames i altres accessoris". L'aventura tahitiana, iniciada l'any 1926, durà tres anys, i fruit d'aquella experiència són aquests Paradisos oceànics.

Aurora Bertrana (1892-1974)

La impressió que li produí el tròpic en arribar-hi ens la descriu així: 

"Aquella primera visió no l'oblidaré mai. Era com un somni enlluernador, com descórrer una cotina damunt un insospitat país de fades. El verd de la vegetació semblava pintat de nou, encara moll i lluent de vernís. En la transparència de l'aigua, immòbil, s'emmirallaven amb una exactitud fascinadora, els rafals, les barraques i els arbres propers, el colorit del estit dels indígenes i, sobretot, el cel, d'un blau refulgent, d'un blau d'esmalt. Tot era blau i verd dins i fora de l'aigua. Una flaire embriagadora de flors i fruits venia de la terra propera. No es movia ni una fulla d'arbre, de manera que la visió prenia encara una aparença més perfecta de somni."


Edicions de l'Eixample (1993)

Mi viaje a Lhasa (Alexandra David-Néel, Tushita edicions, 2018)

"Ocho meses de peregrinaciones, llevadas a cabo en condiciones insólitas, a través de regiones en gran parte sin explorar, no pueden contarse en doscientas o trescientas páginas. Un auténtico diario de viaje exigiría varios volúmenes. No hay aquí, pues, más que un resumen de los episodios que me parecen más significativos para despertar el interés de los lectores y darles una idea de las regiones que recorrí como una vagabunda tibetana y llegué a conocer íntimamente."

                     Tushita Edicions (2018) 

Així comença el que és, sens dubte, el llibre més famós d'Alexandra David-Néel. Una autèntica epopeia no exenta d'incidents, descobriments inesperats i situacions divertides. Després del seu llarg viatge, disfressada de peregrí, amb aspecte mendicant i acompanyada del seu fidel fill adoptiu, el lama Yongden, va ser el 1924 la primera europea que va tenir accés a l'hermètica capital del Tíbet. La seva extensa obra inclou més de trenta llibres centrats en els seus viatges. De caràcter infatigable, increïblement erudita i carregada d'un humor desacomplexat, va començar el seu darrer viatge cap a l'Himalaia amb 100 anys.  

Alexandra David-Néel (1868-1969)

Supongamos que viajo sola  (Helena Palau, Arpa & Alfil Editores, S.L., 2021)

En aquest relat sobre els seus viatges per tots els continents, l'autora comparteix les seves sensacions quan visita altres cultures, es planteja l'ètica de la fotografia i les seves prioritats a l'hora de fer la maleta o de triar les imatges que puja a les xarxes socials. 



Helena Palau Arvizu (Barcelona, 1996) és fotògrafa i videògrafa. Amant dels viatges, ha aconseguit que aquests formin gran part de la seva línia editorial. Aposta per visibilitzar causes globals com ara la desigualtat social, la lluita pel medi ambient o el feminisme. També imparteix cursos d'introducció a la fotografia d'exteriors i tècniques outdoor per Espanya. 

dimarts, 19 de juliol de 2022

Cuinem a l'estiu? I ara... Quines coses de dir!

Doncs sí, a l'estiu també cuinem i gaudim dels àpats, aprofitant el producte de temporada i fent salut. Us proposem tres opcions ben diferenciades de lectura sobre cuina i alimentació adients per aquest estiu. En primer lloc, un llibre infantil per anar introduint la mainada en una dieta sana i equilibrada. En segon lloc, el número de juliol d'una revista amb molta informació sobre diferents espais i productes de proximitat. I, finalment, un sorprenent llibre d'amanides innovadores i fresquíssimes. Veniu a la biblioteca durant l'estiu i trobareu moltes receptes per passar més bé l'estiu!

Menja'ns a l'estiu (Anna M. Matas, Joan Antoja, Òscar Sardà)

Aquest és un llibre molt divertit que ens acosta a les fruites i a les verdures de l'estiu: al cogombre, al préssec, al meló... Aprenem com es cultiven, quines són les seves propietats, quines curiositats amaguen i, sobretot, com és de sa menjar-ne! Ara bé, també és molt important consumir productes de proximitat i en la temporada adequada. Així ens assegurem que les fruites i les verdures són més fresques i saludables. A més, trobem unes receptes ben originals per passar-ho d'allò més bé cuinant, i les instruccions, pas a pas, per fer saludables i delicioses conserves.

Cuina (menjar·beure·viure). Un estiu per menjar-te'l. 50 idees per assaborir les vacances. 

En aquest número de la revista, el més estiuenc de la trajectòria de Cuina, trobem idees per a les sobretaules gurmets i recomanacions de restaurants, cases de menjar i rooftops d'arreu del país. Un article ens explica què és la proteïna vegetal i un altre ens convida a tastar tres referències de Vins de Barberà de la Conca. Els pebrots, els tomàquets, la pera i la vichyssoise són també estrelles d'aquesta refrescant revista. 



Tu ensalada para llevar* (Bérengère Abraham)
*En un tarro

Imagina una amanida feta de diferents capes artísticament col·locades en un bol de vidre transparent que pots endur-te a la feina o de pícnic, per degustar un àpat deliciós i equilibrat. Totes les propostes de l'autora són una exquisida recreació de l'amanida, alhora estètica, saborosa, nutritiva i pràctica, que es pot preparar amb antelació i conservar d'un dia per un altre a la nevera. 

En aquest llibre trobem 45 receptes per preparar les nostres pròpies amanides: d'arròs, de pollastre i mango, de vedella a la tailandesa, de quinoa i fruites del bosc, de patata i tofu fumat, de salmó i cítrics. I també receptes de deliciosos postres que pots emportar-te'n on vols en bol de vidre!!


divendres, 8 de juliol de 2022

Mumin - Tove Jansson

Autora: Tove Jansson
Traductora, Elena Martí i Segarra
A partir de 8 anys

Aquest és el primer volum d’aquesta encertada edició de les tires de Mumin, captivadores històries del mon imaginari de la Vall dels Mumin anomenada Mumindalen, un curiós indret especial i màgic.
Una Vall on hi viuen una família de Trols, una colla d’habitants d’allò més curiosos i creatius. D’aspecte rodonet, tendres somniadors que conviuen en un bosc amb altres criatures fantàstiques que enamoren al petit lector des del primer moment. Tot i que tenen alguna trifulga, s’avenen força. 
En aquest còmic coneixerem tots els habitants de la vall, el petit trol Mumin, que és molt blanquet amb potes, morro i cua. Viu amb el pare i la mare. Mumin, és molt obedient, i una mica poruc, però sovint té ganes de viure aventures. Per sort hi ha la petita My, que l’estira i l’empeny a descobrir coses noves a cada minut. La petita My, com ja us deveu imaginar, no és ni poruga ni obedient, i és molt, però que molt espavilada! 
Un còmic situat en un univers surrealista, d’aparença inversemblant, però que serveix per explicar molts aspectes dels sentiment i de les relacions humanes.


Tove Jansson (Hèlsinkin, 1914-2001) es va criar en una llar d'artistes, en un ambient mig bohèmi i sobretot excèntric. Com a mascota, a la seva llar hi havia un mico anomenat Poppolino, i la seva mainadera li llegia Plató. Aquest fet de ben segur condicionaria la seva obra plena de personatges que continuament fan reflexions filosòfiques. Si el seu pare, Viktor Jansson era escultor, la mare, Signe Hammarsten-Jansson, era dibuixant i il·lustradora. Amb aquest bagatge als 15 anys Jansson va començar a publicar els seus primers relats i caricatures a Garm, una revista satírica finlandesa. A aquesta publicació, i després d'haver estudiat Belles Arts al seu país i també a París, va aparèixer per primer cop l'any 1940 el personatge Mumin, que el 1945 esdevindria, juntament amb tota la família, un relat literari destinat als menuts que tindrien adaptacions al còmic que el 1953 prendrien un caire adult.

dimecres, 29 de juny de 2022

Una història de violència i la història secreta d'una dinastia

Sovint tenim potser la sensació que ens enganyen o, si més no, que no ens diuen tota la veritat. A continuació us presentem dos llibres de periodisme d'investigació. El periodisme d'investigació fa recerca per descobrir qüestions que algú en una posició de poder ha intentat amagar, darrere oceans de dades o circumstàncies que en dificulten la comprensió. Per a aquesta tasca cal utilitzar fonts i documents públics i secrets, no es basa en fonts oficials, sinó que treballa amb el material generat a partir de la iniciativa del propi periodista, amb voluntat de millorar el món. En aquests dos llibres, Patrick Radden Keefe radiografia, de manera molt amena i entenedora, dues qüestions socials de gran rellevància: la violència a Irlanda del Nord i els secrets del màrqueting farmacèutic. 

No diguis res (Edicions del Periscopi, 2020)

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar la Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles


Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l'IRA ressentits per una pau que estava lluny d'aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats. 

L'imperi del dolor (Edicions del Periscopi, 2021)

La família Sackler és una de les més riques del món i és coneguda per haver fet donacions molt generoses a entitats i institucions de l'àmbit de les arts i les ciències. També és la responsable de produir i promocionar l'OxyContin, un opiaci venut com a analgèsic que ha provocat milers de morts i milions d'addictes als Estats Units. 


Aquest llibre retrata de forma implacable les tres generacions de la dinastia farmacèutica que ha causat una de les crisis sanitàries més devastadores dels últims anys, i en responsabilitza, també, tot l'entramat d'advocats, funcionaris, metges i polítics que han ajudat a perpetuar-la. 

Patrick Radden Keefe és escriptor i periodista d'investigació d'Estats Units. Redactor de The New Yorker, ha escrit també per a publicacions com Slate, The New York Times Magazine i The New York Review of Books.

Keefe va créixer a Dorchester, Massachusetts. Es va llicenciar a la Universitat de Colúmbia el 1999 i doctorar a la Yale Law School. També va estudiar a la Universitat de Cambridge i la London School of Economics. El seu periodisme d'investigació ha abordat temes com el conflicte sobre la propietat de les reserves de ferro a Guinea, les complicacions polítiques a les quals s'enfronten els estats que legalitzen la marihuana, o la captura del narco mexicà Joaquín "El Chapo" Guzmán.

Va ser premiat amb el National Magazine Award for Feature Writing per l'article "A Loaded Gun" (The New Yorker, 2013), sobre la vida de la professora universitària Amy Bishop, que va matar tres persones en un tiroteig a la Universitat d'Alabama. També va ser nominat pels articles "The Hunt for El Chapo" (2015), i per "Where the Bodies are Buried" (2016), sobre una dona desapareguda a Irlanda del Nord.


A Chatter: Dispatches From the Secret World Of Global Eavesdropping (2005), Keefe descriu com les agències de seguretat nord-americanes escolten les comunicacions entre individus sospitosos de participar en terrorisme per determinar la probabilitat que es produeixin atacs en un futur proper. 

A The Snakehead (2009), Keefe es centra en una banda novaiorquesa que entre 1984 i 2000 va introduir de manera il·legal immigrants de la Xina als Estats Units a gran escala.

divendres, 17 de juny de 2022

Club de lectura "El Recer": Les torres del cel

El Club de Lectura del Recer és un club molt veterà de lectura compartida de novel·les en català. Els participants passen molt bones estones llegint i comentant novel·les de diferents temàtiques. Les trobades es duen a terme des de setembre fins a finals de juny, els dimarts de 2/4 de 5 fins a les 6 de la tarda al Centre de Gent Gran del Recer de Torroella de Montgrí. La Biblioteca Pere Blasi proporciona tots els exemplars per als participants en el club. Durant el mes de juny, el club està llegint Les torres del cel.

Les torres del cel (Ediciones B, 2013)

"Una visió dels inicis del monestir de Santa Maria de Montserrat, dels primers temps de l'Scriptorium, amb el cant del ventre de la terra que donarà lloc a l'Escolania, a través d'uns personatges que conformen el fresc extraordinari duna terra de frontera, la Catalunya que s'expandia cap al sud per assolir la seva plena identitat com a poble."



A començament del segle XI, l'abat Oliba pren una decisió que trastoca l'ordre establert. Un petit grup de monjos s'instal·la en una de les ermites amb la missió de posar les bases del monestir. Entre ells, Dalmau Savarés, exsoldat del comte Berenguer Ramon I, que es debat entre dos futurs excloents: l'espiritualitat transformadora d'en Basili, l'eremita, i el poder mundà de l'Església."

Coia Valls (Reus, 1960)

És escriptora, actriu, professora d'educació especial i logopeda.

Com a actriu ha participat en diverses obres teatrals i en el film de Jordi Lara Ventre blanc, seleccionat al Busan International Film Festival de Corea del Sud. Com a dramaturga, ha posat tres obres en escena: El mercader (Teatre El Magatzem de Tarragona, 12 de març del 2012), Les torres del cel (Teatre Metropol de Tarragona, 12 d'abril del 2013) i La cuinera (Auditori Tarragona, 12 d'abril del 2014).


Ha publicat també les novel·les La Princesa de Jade (2010), L'ombra dels oblidats (2011), El mercader (2012), La cuinera (2014), Amor prohibit (2015), Etheria (2016) i Els camins de la llum (2018). En el món de la literatura infantil i juvenil ha publicat el conte infantil Marea de lletres que maregen (Barcanova, 2010) i la novel·la juvenil L'ombra dels oblidats (2011), a la mateixa editorial.

Ha rebut el Premi dels Lectors de L'Illa dels Llibres, el Premi a la Millor Novel·la en Català de Llegir en Cas d'Incendi i el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica 2012 per La Princesa de Jade.

dimarts, 14 de juny de 2022

Pepa Guindilla - Ana Campoy - Eugenia Ábalos

 


Ana Campoy
Ilustraciones de Eugenia Ábalos
Madrid: Nórdica Libros, 2021

La Pepa, una nena que viu amb una família extensa, té dos pares, una mare, dues cases i un veí insuportable.
Una nena imaginativa i intrèpida i entremaliada que amb un joc de escopinades pel forat de l'escala serà el detonant de la enemistat amb el veí.
De la mà de la Pepa anirem coneixent la dinàmica d´aquesta família tan peculiar, que ens regalarà moments molt divertits.
Serem testimonis del seu dia a dia i dels continus enfrontaments amb el seu veí, de l'adopció d'un gat de carrer, de la seva competitivitat a l'escola i de la possibilitat de trobar una parella al seu pare, entre moltes altres coses. El ritme és àgil i la lectura resulta molt entretinguda perquè la Pepa no dóna treva al lector, sempre té al cap un nou pla que posarà tot el seu món de cap per avall. L'edició està molt cuidada i les il·lustracions d'Eugenia Ábalos donen aquest punt de color i proximitat a la història. Amb uns personatges molt ben caracteritzats i una paleta de color vistosa, són el complement perfecte per aquesta història.
Recomanat a partir de 9 anys.

divendres, 10 de juny de 2022

Club de lectura Llegim?: El club del crim dels dijous


El proper 13 de juny comentarem la novel·la El club del crim dels dijous. És una novel·la d'intriga i entretinguda amb quatre persones grans com a protagonistes: en Ron, un exactivista socialista ple de tatuatges i revolució; la dolça Joyce, una vídua que no és tan ingènua com aparenta; l’Ibrahim, un antic psiquiatre amb una capacitat d’anàlisi increïble, i la tremenda i enigmàtica Elizabeth, que, amb vuitanta-un anys, lidera el grup d’investigadors aficionats... o no tant.

L'argument ve donat per aquests quatre personatges que viuen en un complex per a gent gran amb apartaments individuals, però amb espais comuns: biblioteca i sales per trobar-se i compartir aficions. L'afició dels 4 protagonistes és investigar crims passats no resolts. Però de sobte tenen l'oportunitat d'investigar una mort propera, perquè apareix el primer assassinat de la novel·la. No perden ni un segon a ficar cullarada en les investigacions i ens mostren tot un ventall d'habilitats que moltes vegades no reconeixem a les persones grans. 

A més de ser una novel·la negra de l'estil de l'Agatha Christie, es pot dir també, que tracta altres temes interessants, com és la vellesa, les relacions familiars, la solitud o fins i tot l'especulació immobiliària. Tot de vessants que dóna joc a converses de la vida que tots nosaltres vivim al dia a dia. Sempre, això sí, amb un humor anglès i que fa que el somriure als llavis vagi sorgint al llarg de tota la lectura. La gràcia de la novel·la sobretot recau en la construcció dels personatges, i els diferents girs que pren al llarg de la trama.

El seu èxit des que es va publicar ha estat rotund, per aquesta raó ja podem trobar la segona part: El dijous següent. I ja s'està pensant de fer la pel·lícula. 


La novel·la la podríem situar dins el cozy crime o domestic crime: l'acció transcórre a la zona rural d'Anglaterra, amb investigadors aficionats i amb un entorn molt quotidià. En una altra entrada d'aquest blog vam exposar les carectarístiques d'aquest gènere (cliqueu aquí), que actualment es consumeix molt pel moment convuls que vivim.


Richard Osman


És un famós presentador, comediant i productor de televisió britànic. Director creatiu d’Endemol UK, ha treballat com a productor executiu en nombrosos espectacles. Es va fer famós presentant el concurs televisiu Pointless. La popularitat va continuar amb el seu propi concurs a la BBC, Two Tribes. Participa regularment en altres programes televisius i escriu una columna per a Radio Times.

dimecres, 1 de juny de 2022

Torna el mosso Melchor Marín i les novel·les de la Terra Alta ja són trilogia

Hi ha res millor que un bon thriller? Sí, una bona trilogia de thrillers. Melchor Marín no és l'únic mosso d'esquadra que protagonitza novel·les d'intriga, però sí un que ha aconseguit atrapar els lectors, d'enhorabona per l'aparició d'una nova aventura a la Terra Alta.

A parts iguals pistoler justicier, asocial, lector de novel·les decimonòniques i ara també pare, el protagonista d'aquesta trilogia és algú que ens planteja molts interrogants, que amplia la nostra llista de lectures clàssiques pendents i que ens recorda que la capacitat de perdonar està per usar-la, o no...

Ara és novetat a la biblioteca el tercer volum: un nou repte que han de resoldre els mossos quan decideixen ajudar Melchor Marín a retrobar la seva filla. Es tracta d'una novel·la plena d'autoreferències, malgrat les quals, el mosso s'entesta a no llegir les novel·les de Cercas. 

Terra alta (2019)
Un assassinat terrible sacseja la comarca de la Terra Alta: els propietaris de mitja comarca han estat torturats i morts a casa seva. El mosso d'esquadra que investigarà el cas, Melchor Marín, fa poc que ha arribat des de Barcelona, amb un fosc passat que l'ha convertit en una llegenda entre els companys. 


Independencia (2021)
Melchor Marín torna a Barcelona per investigar un possible xantatge a l'alcaldesa de la ciutat per part dels cercles del poder, el cinisme i l'ambició sense escrúpols. 


El castillo de Barbazul (2022)
En la darrera aparició de Melchor Marín, el trobem treballant de bibliotecari i vivint amb la seva filla, Cosette. Un dia, la Cosette adolescent descobreix que el seu pare li va amagar com va morir la seva mare i se sent confusa i enganyada, fins al punt de fugir i no donar senyals de vida.  




Javier Cercas (Ibahernando -Càceres-, 1962) es va doctorar en Filologia Espanyola a la Universitat de Barcelona i ha estat professor de literatura espanyola a la Universitat de Girona. Col·labora habitualment amb l'edició catalana del dominical del diari El País.

La seva obra més coneguda és Soldats de Salamina, basada en un fet real de la Guerra Civil espanyola i que va obtenir, entre altres, el Premi Llibreter de narrativa de 2001, el Premi Salambó de 2001, a més de ser un èxit de vendes sense precedents. El 2003, David Trueba en va dirigir l'adaptació al cinema i va publicar juntament amb Cercas el llibre Diálogos de Salamina (2003), un llibre de converses entre l'autor d'una novel·la que s'ha portat al cinema i el director que l'ha adaptat.



La seva següent novel·la, La velocidad de la luz (2005), va ser considerada llibre de l'any per La Vanguardia y per Qué Leer, i va tenir diversos premis.​ A les seves següents obres, Anatomía de un instante (2009), Las leyes de la frontera (2012), El impostor (2014) i El monarca de las sombras (2017), l'autor ha mantingut el seu interès pels períodes històrics de la Guerra Civil Espanyola i la Transició.

En l'actualitat, la seva obra ha estat traduïda a més de trenta llengües. Javier Cercas també és traductor al castellà d'autors catalans contemporanis, com ara Sergi Pàmies i Quim Monzó.