Club de lectura Llegim?: Banderes dels altres

Avui, a les 19:00h, tindrem ocasió de comentar la novel·la Banderes dels altres, que us hem proposat al nostre club de lectura "Llegim?".

Comptarem amb la conducció de l'autor, en J. N. Santaeulàlia.

Banderes dels altres (Proa, 2019)

En aquesta obra trobem el mosaic d'una societat que intenta deixar enrere les ferides de la guerra civil, reconeixe's i redreçar-se. En un arc temporal que va del 1936 al 1975, entre Barcelona, el Pla de l'Estany i les vinyes de l'Empordà, diverses famílies entrellacen les seves vides tot i la guerra que, fet i fet, tothom va perdre. 

Josep Navarro i Santaeulàlia (Banyoles, 1955) és professor de català, poeta, assagista, novel·lista i traductor. La seva primera publicació va ser el llibre de poemes Memòria de la carn. També en el camp de la poesia, va rebre el premi Jocs Florals de Barcelona (1996) per La llum dins l'aigua. Ha conreat, sobretot, la novel·la: Terra negra, L'absent, Yume i La sorra vermella. Amb Bulbs va obtenir (2000) el premi Crítica Serra d'Or de novel·la. 

J.N. Santaeulàlia va exercir bona part de la seva carrera docent com a professor de català a Banyoles, i també va treballar durant set cursos com a tutor d'Aula d'Acollida en un institut del Raval de Barcelona. 

Club de lectura Llegim?: Sis nits d'agost

Demà dimarts 25 d'abril, a les 19:00h, tindrem ocasió de comentar la novel·la Sis nits d'agost, que us hem proposat al nostre club de lectura "Llegim?".

Comptarem amb la conducció de l'autor de la novel·la, en Jordi Lara.

Sis nits d'agost (Edicions de 1984, 2019) 

El sis d'agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa? 

Aquesta novel·la és la història d'aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l'aventura d'un escriptor per esbrinar el sentit d'una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

Jordi Lara i Surinyach (Vic, 1968) és llicenciat en literatura catalana i també ha cursat estudis de piano i composició. Ha treballat com a periodista cultural a TV3, on ha dirigit els espais Sardana, Nydia, La sonora i Il·luminats.

Va debutar com a novel·lista el 2005 amb Papallones i roelles. El 2008, va publicar Una màquina d'espavilar ocells de nit. L'any 2016 va ser el del llibre de relats llargs Mística conilla, que va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or de Narrativa.

La seva obra presenta sovint personatges i universos marginals, extemporanis, que malden per ubicar-se en la societat d'avui. La fugida, la mort, la bellesa patètica de les contradiccions humanes o l'art com a consol són temes que apareixen en els seus llibres.

El 2011 va escriure i dirigir el llargmetratge de ficció Ventre blanc (Bubulina Films), al qual van seguir els migmetratges Una màquina d'espavilar ocells de nit - cinematografia submergida en la novel·la (2013), Pel mantell de la verge prenyada (2013) i altres peces de creació que exploren la relació entre la cinematografia i la literatura.

"La literatura és un combat de la llengua amb el món; la llengua maldant per dir el món; el món no deixant-se dir. Amb les despulles rendides d'aquest combat en fem els llibres".

Jordi Lara  

Club de lectura Llegim?: Claraboia

Dilluns vinent, 27 de març, a les 19:00h, tindrem ocasió de comentar l'obra de Saramago Claraboia, que us hem proposat al nostre club de lectura "Llegim?". 

El 1953, un jove Saramago donava per acabada la novel·la Claraboia i l'enviava a una editorial portuguesa sense fer-ne cap còpia. El manuscrit es va perdre i quaranta anys després, quan va rebre la insòlita notícia que "en una mudança s'havia trobat un manuscrit i que estarien molt interessats a publicar-lo", l'escriptor va respondre que ja no era el moment. En vida mai no va voler que es publiqués, tot i que va deixar escrit que, un cop mort, els qui el sobreviurien podien fer el que creguessin convenient. Ara podem conèixer el primer Saramago, que ja era un gran escriptor. Els lectors gaudiran del pensament brillant i sempre oportú de Saramago, de la fermesa del seu pols narratiu, de la seva capacitat per crear personatges i per gaudir de la bellesa de la literatura i de la vida. En definitiva, una novel·la que tanca el cercle perfecte de la literatura de José Saramago.

  
Claraboia (Ed. 62, 2012)        Claraboya (Alfaguara, 2012)

José de Sousa Saramago (Azinhaga, Portugal, 1922 - Lanzarote, 2010) és, fins ara, l'únic escriptor en llengua portuguesa guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1998).

De família amb molt pocs recursos econòmics, Saramago no va poder finalitzar els estudis a l'Escola Industrial de Lisboa perquè no va poder pagar la matrícula. Va tenir diferents feines de manera simultània amb les seves col·laboracions com a periodista al Diário de Notícias, un periòdic d'abast nacional, però del qual, per raons polítiques, ben aviat el van acomiadar. Crític literari de la revista Seara Nova, va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors.

Membre del Partit Comunista Portuguès des del 1969, va patir persecució i censura durant els anys de la dictadura d'Oliveira Salazar. Posteriorment, va sumar-se a la Revolució dels Clavells, que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Des del 1976, es dedicà exclusivament al seu treball literari. El 1998, es va casar amb la periodista i traductora espanyola Pilar del Río, qui va traduir les seves obres al castellà. Saramago acabà compartint la seva residència entre Lisboa i l'illa de Lanzarote, on morí als 87 anys. 

Per acabar amb aquesta trobada el cicle de tres clubs de lectura dedicats a la literatura en llengua portuguesa, us proposarem també obres d'autors portuguesos contemporanis. 

Bibliotecàries a cavall de Concha Pasamar

Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb la mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia.

Les bibliotecàries a cavall van portar els llibres als indrets més recòndits de la serralada dels Apalatxes i van despertar l’amor per la lectura entre la seva població

Concha Pasamar

Docent en grau de Filologia Hispànica i en diversos postgraus. Les línies d'investigació actuals són Sociolingüística i Pragmàtica històriques, variació de l'espanyol, i anàlisi del discurs. A més, és autora de Literatura infantil i juvenil i il·lustradora. Últimes obres publicades Volver (2022), Cuento de Luz encarrec de la Compañía Nacional de Danza. Finalista de la  Mostra del Llibre Infantil i Juvenil de la Comunitat de Madrid.

Editorial: A fin de cuentos

Traductor: Daniel Cortés
I·lustrador: Concha Pasamar
Col·lecció: Babel

Concurs infantil i juvenil: Contes extraterrestres

 

CONCURS DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CLER 2023

 

 

La biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí, amb el suport del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona convoca un concurs de literatura infantil i juvenil de 6 a 14 anys.

 

El tema d’aquesta edició és:

 

CONTES EXTRATERRESTRES

 

Categories:

Els inscrits participaran en tres categories diferents per grups d’edat:

 

·          CATEGORIA A:  6-8 anys (cursos 1r i 2n de primària)

·          CATEGORIA B:  9-11 anys (cursos de 3r a 6è de primària)

·          CATEGORIA C: 12-14 anys (cursos de 1r ESO a 3r ESO)

 

Només s'acceptarà una obra per participant.

Extensió:

 

·         Per a la categoria A l’extensió és d’un full DINA4 a una sola cara i pot combinar text i dibuix.

·         Per a la categoria B l’extensió màxima és de dos fulls  DINA4 a una sola cara

·         Per a la categoria C l’extensió màxima és de tres fulls  DINA4 a una sola cara

 

                Forma de presentació:

 

PRESENCIAL

·         L’obra literària s’ha de presentar en un sobre tancat.

·         El sobre ha de contenir l’original i un altra fitxa amb les dades personals:

Ø  Nom i cognoms

Ø  Pseudònim

Ø  Títol de l’obra

Ø  Correu electrònic

Ø  Telèfon de contacte

Ø  Nom de l’escola

 

·         Fora del sobre hi han de constar, ben visibles, el pseudònim escollit, el nom del concurs, la categoria i el títol de l’obra.

          

              

 

 

               PER CORREU ELECTRÒNIC

 

·         L'obra també es pot enviar per correu electrònic a l’adreça biblioteca@torroella-estartit.cat seguint aquestes instruccions:

 

1.      En l’apartat assumpte es farà constar la categoria al que vol participar.

2.      En el cos del missatge es farà constar la categoria, el títol de l’obra i, si    escau, el pseudònim de l’autor o el nom. També s’hi farà constar el telèfon i el nom de l’escola.

3.      L’original que opti al premi s’adjuntarà a aquest missatge en format PDF. Aquest document tindrà com a títol el mateix de l’obra.

 

    Lloc i termini de presentació:

 

El treball s'entregarà a la biblioteca o al correu electrònic de la biblioteca. La data màxima d’entrega és el dia 10 d’abril de 2023

 

Premis:

 

Una  còpia de tots els treballs presentats s’exposaran per a la lectura dels usuaris de la biblioteca  durant els dies previs a l’entrega de premis.

 

S’atorgarà un premi per a cada categoria consistent en un lot de llibres.

 

 Es farà entrega a tots els participants d’un obsequi i un diploma .

 

Acte de lliurament dels premis:

 

L’entrega de premis serà el dia 20 d’abril, a les 18 hores a la biblioteca i s’emmarcarà dins els actes de celebració de Sant Jordi. Es farà una lectura de les tres obres guanyadores

 

 

Les obres premiades quedaran en poder de la biblioteca. Aquesta es reserva el dret a utilitzar-les. La resta d’obres podran ser recollides durant els 15 dies següents al lliurament dels premis.

Jurat:

El jurat està format per un mínim de tres persones, un membre de la biblioteca, un del Servei de Biblioteques i un del grup CLER. S’obre la possibilitat que la biblioteca pugui convidar a formar part del jurat a persones d’altres col·lectius i/o entitats del poble.

 

 

Club de lectura Llegim?: El degollador de Vallvidrera

Dimarts vinent, 24 de gener, a les 19:00h, tindrem ocasió de comentar la novel·la de la Teresa Juvé  El degollador de Vallvidrera, que us hem proposat al nostre club de lectura "Llegim?"

Comptarem amb la conducció de l'editor de Meteora Jordi Fernando. El club de lectura anirà acompanyat de l'exposició "La llibertat conscient".

Teresa Juvé Acero (Madrid, 1921)

De pare català i mare madrilenya, va estudiar a l’Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on viuria la Guerra Civil.

Acabat el conflicte va haver d’exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa i on va estudiar llengua i literatura occitanes. Es va casar amb el polític català Josep Pallach i Carolà i s’establí a París, on es llicencià en filologia i literatura comparada i fou professora de filosofia i lletres.

El 1963 va quedar finalista del Premi Nadal amb la novel·la La charca en la ciudad, que es publicaria a l’Argentina. El 1969 crea una escola d’estiu per a estudiants francesos a Roses i el 1970 Juvé i Pallach tornen definitivament a Catalunya. A més de mantenir una col·laboració plena en la lluita política, tots dos són també professors de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pallach de pedagogia i Teresa Juvé de literatura occitana.

A la mort del seu marit, Teresa Juvé s’estableix a Esclanyà. Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats i una sèrie de novel·les, de tall detectivesc i històric, amb el portantveus del rei Jaume Plagumà com a protagonista que resol un seguit de crims enigmàtics. A Meteora ha publicat La trampa, L’arbre trencat, El degollador de Vallvidrera, La ruta de la mort i Morts al peu del Reial Alcàsser de la sèrie detectivesca del portantveus Jaume Plagumà, i Tu ets jo, la seva esplèndida autobiografia.

Teresa Juvé va rebre l’any 2010 la Creu de Sant Jordi i és l’actual Presidenta d’Honor de la Fundació Josep Pallach. La Generalitat de Catalunya ha commemorat oficialment durant el 2021 els 100 anys del naixement de Teresa Juvé, que continua escrivint. 

El degollador de Vallvidrera (Meteora, 2021)

El nou virrei de Catalunya, nomenat per Felip II, rep la notícia que el degollador de Vallvidrera ha tornat a actuar i cada cop ho fa més a prop del recinte emmurallat de Barcelona. Jaume Plagumà, el portantveus del rei, sempre assistit pel jutge Joanola, serà cridat a resoldre els crims del degollador, un assassí que sembla ser a tot arreu i en tots els estrats socials.

D’altra banda, tot un seguit de familiars de Jaume Plagumà veuran com la seva vida corre perill a causa d’una herència molt cobejada, la de la família Vallserena, que tant pot caure en mans de nobles sense escrúpols com passar a engruixir el patrimoni d’institucions religioses molt cobdicioses.

Tot plegat encara es complicarà més amb l’arribada d’un objecte molt peculiar i refinat: un ull de vidre fabricat a Murano i destinat a una dama, Lluïsa Maria Vallserena, amb un passat tempestuós que molts voldrien esborrar al preu que sigui.

Luz Gabás i Cristina Campos, guanyadora i finalista del Premi Planeta 2022

Enguany tant la guanyadora com la finalista del Premi Planeta són valors segurs de l'editorial. I totes dues han aconseguit que altres obres seves hagin estat adaptades al cinema, cosa que posa de manifest la creixent necessitat de col·laboració entre el món editorial i l'audiovisual per aconseguir bons rendiments econòmics en el món cultural.

Luz Gabás i Cristina Campos, gala del Premi Planeta, 2022

Luz Gabás (Monsó, 1968) és llicenciada en filologia anglesa. Durant anys va ser professora universitària. A partir del 2011, poc abans de debutar com a novel·lista, va fer el salt a la política i durant quatre anys va ser alcaldessa de Benasc pel PP mentre, en paral·lel, la seva popularitat com a autora no deixava de créixer. Gabás és una enamorada del Romanticisme anglès i es considera "una gran nostàlgica".

Lejos de Luisiana 

Després d'anys de colonització, la família Girard accepta la controvertida decisió del seu país, França, de cedir a Espanya el 1763 part de les indòmites terres del Mississipí; tot i això, patiran les conseqüències de les rebel·lions dels compatriotes contra els espanyols, la guerra de nord americans contra anglesos per la independència dels Estats Units i la desesperada lluita dels nadius americans per la supervivència dels seus pobles. En temps tan convulsos, Suzette Girard i Ishcate, nadiu de la tribu kaskaskia, lliuraran la seva pròpia batalla: protegir el seu amor de les amenaces del món que els ha tocat viure. Aquests components conformen una novel·la captivadora i monumental que recorre les quatre dècades durant les quals les llegendàries terres de Louisiana van pertànyer a Espanya. 

La novel·la s'ha emportat el milió d'euros del guardó literari més ben dotat del món.

Cristina Campos (Barcelona, 1975) té una trajectòria literària més breu que la de Luz Gabás, però n'ha tingut prou amb una sola novel·la per convertir-se en fenomen editorial. Publicada el 2016, Pan de limón con semillas de amapola va funcionar gràcies al boca-orella i, al cap dels anys, ha aconseguit vendre 300.000 exemplars. L'èxit va fer que Benito Zambrano en dirigís l'adaptació cinematogràfica l'any passat.

Historias de mujeres casadas

Aquesta novel·la, que ha rebut 200.000 euros com a finalista del Planeta, se centra en la relació d'adulteri d'una dona que porta més de 20 anys casada. La feminitat, l'empoderament, l'honestedat i el poder de l'amor són alguns dels temes de la novel·la, que, igual que la de la guanyadora, ha arribat a les llibreries al novembre.

Ja les teniu a la biblioteca! 

Les donetes tornen per aquestes festes de Nadal

Més de 150 anys després de la publicació original, podrem llegir en català la versió íntegra d'aquest gran clàssic de la literatura universal, que ha inspirat diverses generacions

Les germanes March –la Meg, la Jo, la Beth i l’Amy—viuen amb la seva mare a Massachusetts, en temps de la guerra civil nord-americana. La seva situació no és pas senzilla: la família, que temps enrere havia estat rica, ara ha de viure amb austeritat. Però això no és el que els preocupa més: sobretot, troben a faltar el pare, que ha hagut d’anar al front.

Tot i que no poden tenir un caràcter més diferent les unes de les altres, juntes passaran per situacions que posaran a prova el seu seny i la seva bondat, i també hauran de superar baralles i disgustos.

D’altra banda, l’arribada d’en Laurie, el net del seu veí, donarà noves alegries a les germanes.

La continuació de Donetes, En aquest segon volum les veurem enamorar-se, lluitar per complir els seus somnis, obrir-se camí professionalment, patir per la malaltia d’una de les persones que més s’estimen... Sigui com sigui, l’amor hi serà molt més present.

El llibre arrenca amb el casament de la Meg, que haurà d’adaptar-se a la seva nova vida de mestressa de casa amb escassos mitjans. La Beth ha quedat molt feble després de la seva malaltia, però no es queixa mai. La Jo continua perseguint el seu somni de ser escriptora i comença a vendre històries, sense que això acabi de satisfer les seves inquietuds. L’Amy pren el relleu de la Jo com a dama de companyia de la tieta March i, sens dubte, encaixa més en les expectatives de l’anciana. I en Laurie... creu que està enamorat d’una de les germanes March.