Aprofitant les nostres ganes de viatge, avui us presentem obres de tres autores que van viure i viatjar en èpoques i de maneres ben diferents.
Paradisos oceànics (Aurora Bertrana, Edicions de l'Eixample, 1993)
L'esperit aventurer d'Aurora Bertrana la portà de la seva Girona natal als baixos fons barcelonins, on tocà en una orquestra de senyoretes, a Suïssa per estudiar música i a Tahití en companyia de monsieur Choffat, que s'havia enamorat de "les meves cames i altres accessoris". L'aventura tahitiana, iniciada l'any 1926, durà tres anys, i fruit d'aquella experiència són aquests Paradisos oceànics.
La impressió que li produí el tròpic en arribar-hi ens la descriu així:
"Aquella primera visió no l'oblidaré mai. Era com un somni enlluernador, com descórrer una cotina damunt un insospitat país de fades. El verd de la vegetació semblava pintat de nou, encara moll i lluent de vernís. En la transparència de l'aigua, immòbil, s'emmirallaven amb una exactitud fascinadora, els rafals, les barraques i els arbres propers, el colorit del estit dels indígenes i, sobretot, el cel, d'un blau refulgent, d'un blau d'esmalt. Tot era blau i verd dins i fora de l'aigua. Una flaire embriagadora de flors i fruits venia de la terra propera. No es movia ni una fulla d'arbre, de manera que la visió prenia encara una aparença més perfecta de somni."
Mi viaje a Lhasa (Alexandra David-Néel, Tushita edicions, 2018)
"Ocho meses de peregrinaciones, llevadas a cabo en condiciones insólitas, a través de regiones en gran parte sin explorar, no pueden contarse en doscientas o trescientas páginas. Un auténtico diario de viaje exigiría varios volúmenes. No hay aquí, pues, más que un resumen de los episodios que me parecen más significativos para despertar el interés de los lectores y darles una idea de las regiones que recorrí como una vagabunda tibetana y llegué a conocer íntimamente."
Així comença el que és, sens dubte, el llibre més famós d'Alexandra David-Néel. Una autèntica epopeia no exenta d'incidents, descobriments inesperats i situacions divertides. Després del seu llarg viatge, disfressada de peregrí, amb aspecte mendicant i acompanyada del seu fidel fill adoptiu, el lama Yongden, va ser el 1924 la primera europea que va tenir accés a l'hermètica capital del Tíbet. La seva extensa obra inclou més de trenta llibres centrats en els seus viatges. De caràcter infatigable, increïblement erudita i carregada d'un humor desacomplexat, va començar el seu darrer viatge cap a l'Himalaia amb 100 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada