Autores i autors dels Països Catalans (II)

Continuem presentant escriptors en llengua catalana que treballen des de fora de Catalunya: avui una poetessa mallorquina i un prosista valencià. 

Margalida Pons i Jaume (Palma de Mallorca 1966) 

EL SILENCIÓS 

Sis bronzes grisos d’alba. Tu dormies. 

Un ressò humit de campana tal volta et despertava 

mentre jo, a l’estació, mirant entrar la gent, 

provava d’empassar-me 

a cops d’indiferència 

aquella amargor freda de comiat no dit. 

El cel es desvetllava a poc a poc 

i el varen corcar ocells. Només després, 

quan el tren ja arribava al segon pont 

i amb ritme acompassat feia créixer horitzons al teu voltant, 

em vaig veure les mans plenes de nit 

i em vaig imaginar com una onada 

submisament tornant a tu.

Poema de l’obra Sis bronzes grisos d’alba (1985)

Aquesta escriptora, poetessa i professora universitària mallorquina va estudiar filologia catalana i filologia comparada en la Universitat de les Illes Balears. El 1993 es va doctorar en Literatura Catalana per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Els poetes insulars de postguerra. El 1987, amb 21 anys d'edat i encara estudiant a la Universitat de les Illes Balears, va rebre el guardó Bartomeu Rosselló-Pòrcel, destinat a distingir a una persona menor de trenta anys que hagi sobresortit en el camp de l'animació cultural, la recerca (artística, humanística o científica) o la creació. El mateix any, va rebre també el Premi Ciutat de Palma – Joan Alcover de Poesia en Català. Des d'agost de 1993 fins a juny de 1996 va ser instructora associada del Departament d'Espanyol i Portuguès de la Universitat d'Indiana (a Bloomington). Des del 2002 és professora titular del departament de Filologia Catalana i Lingüística General a la Universitat de les Illes Balears.

Editora d’obres sobre literatura, assaig i poesia, està especialitzada en l’obra del poeta Blai Gasull. La seva obra poètica pròpia està formada per: Sis bronzes grisos d’alba (1985), Premi Salvador Espriu, i Les aus (1988). 

Manuel Baixauli Mateu (Sueca, 1963)

Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor. Va estudiar Pintura a la Facultat de Belles Arts de València. Després de guanyar diversos premis com a pintor, va començar a treballar de professor a l’Escola d’Art «Escultor Beltran» de Sueca. Als 30 anys va publicar el recull de contes Espiral (Premi Ciutat de Badalona). Quatre anys després, guanya el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Verso. És a partir de la publicació de L’home manuscrit que Baixauli adquireix renom en l’àmbit de les lletres catalanes. Aquesta obra va rebre un bon grapat de premis, com el de la Crítica de narrativa catalana o el Mallorca de Narrativa.

Us presentem les seves tres darreres novel·les: 

La cinquena planta (Ed. Proa, 2014), el trobareu a l'eBiblio clicant el títol.

Poc després d’haver enllestit l’home manuscrit, l’autor va sentir els primers símptomes d’una malaltia que el va deixar, en pocs dies, completament paralitzat, talment una pedra. Una pedra amb tota la capacitat de pensar i de sentir. Al cap de sis llarguíssimes setmanes, va començar a recuperar la mobilitat i, més endavant, l’autonomia. Durant el procés de rehabilitació, Baixauli va conèixer els singulars personatges que poblaven el sanatori i es va obsessionar amb l'última, inaccessible, cinquena planta.

Ningú no ens espera (Edicions del Periscopi, 2016) 

Amb mirada àcida, Manuel Baixauli dissecciona el seu entorn, identifica el que és genuí i ho fa valer en una societat que corre massa. Els textos incorporen petits artefactes dibuixats, il·lustracions que revelen, més enllà de les paraules, la complexitat del pensament de Baixauli com a autor total. En aquests articles, una selecció del millor Baixauli, que, amb profund sentit estètic, interpel·la el lector perquè es capbussi amb ell en l’art i l’escriptura que més l’emocionen: Dostoievski, Melville, Dreyer, Stravinski, Pla o Fuster, en els records d’infantesa o en la més inadvertida quotidianitat. 

Ignot (Edicions del Periscopi 2020), el trobareu a l'eBiblio clicant el títol.

Mateu, un pintor en hores baixes, accepta l’encàrrec d’il·lustrar els textos d’un escriptor anomenat Crisòstom. Però qui és, realment, Crisòstom? Per què no ha transcendit, la seva obra? A poc a poc, Mateu descobrirà un personatge humil però fascinant, un geni desconegut, i se submergirà en un món insòlit, ple de miralls i poblat per individus solitaris i esquius. Imaginativa, enginyosa i enlluernadora, Ignot és una novel·la que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració.