dijous, 6 d’agost de 2020

Fariña, llibre, sèrie i novel·la gràfica

FARIÑA, el llibre (2015) 

A Fariña, Nacho Carretero explica els orígens del narcotràfic gallec en el contraban de tabac, el funcionament d’algunes de les organitzacions clau i la connivència de bona part de la societat gallega. L’atur, l’endarreriment econòmic, la situació geogràfica privilegiada i la permissivitat de les autoritats van estar a punt de convertir Galícia en una Sicília peninsular. L’autor destaca, però que la violència no ha estat mai un problema a Galícia perquè els caps han considerat sempre que anava contra el negoci. Tot i que les organitzacions històriques van ser desmantellades, Nacho Carretero explica que el narcotràfic gallec està ara en mans de clans més discrets.

La primera edició en castellà (Libros del KO, 2015) va ser segrestada cautelarment l’any 2018 durant quatre mesos degut a la denúncia interposada per un alcalde gallec mencionat en aquest assaig periodístic sobre el contraban i el narcotràfic a Galícia. L’edició catalana és de Navona Reporters (Barcelona, 2018), en traducció de Toni Cardona, i va ser publicada poc després de l’aixecament de l’ordre de retirada del llibre. A finals del 2018, el llibre havia venut més de 100.000 exemplars.

FARIÑA, la sèrie (2018)

Atresmedia Televisión i Bambú Producciones van produir conjuntament aquesta sèrie el 2018, el mateix any que es va publicar el llibre en què està basada. Carlos Sedes dirigeix els 10 àgils capítols que presenten l’evolució del contraban fins a l’arribada de la coca colombiana a les costes gallegues. Interpretada íntegrament per actors gallecs, mostra un retrat impecablement ambientat de la societat durant els anys vuitanta. El relat està narrat en clau de Thriller, combinant les perspectives dels nacotraficants (Javier Rey és Sito Miñanco) amb la del Sargent de la Guàrdia Civil Darío Castro (Tristán Ulloa), i va tenir gran éxit de crítica. Actualment forma part de la cartera de Netflix.



FARIÑA, la novel·la gràfica

Editada en català per Navona_Gràfica (Barcelona, 2019), està basada en el llibre de Nacho Carretero, amb guió, dibuix i color de Luis Bustos, en traducció de Xavier Solsona. En impactant bicolor, aporta una visualització que traspua crítica directa del món narcotraficant. Inclou un epíleg inèdit i molt revelador de Nacho Carretero.

Nacho Carretero (A Coruña, 1981) 

Va començar a treballar en oficines de redacció i posteriorment va decidir ser freelance. Ha escrit sobre el genocidi de Rwanda, sobre el virus de l’Ebola a l’Àfrica, sobre Síria i també sobre el Deportivo de La Coruña. Ha publicat a XL Semanal, El Mundo, El Español o El País, entre d’altres. Explicar la historia del narcotràfic gallec, afirma, era un somni periodístic que tenia des de la infància.


dimecres, 5 d’agost de 2020

Pierre Lemaitre (París, 1951)


Després d’estudiar psicologia, va fundar una agència de formació per a adults en què ensenyava comunicació, cultura general i literatura nordamericana i francesa per a bibliotecaris. Passada la cinquantena, va decidir dedicar-se a escriure i la seva feina compta amb el reconeixement de públic i de crítica. 

Va ser conegut pel gran públic gràcies a les quatre novel·les de roman noir protagonitzades per l’atípic comissari Camille Verhœven, en les quals combina arguments enginyosos i un estil visual impactant. La seva obra com escriptor de novel·la negra li ha guanyat múltiples premis, entre d’altres el de Millor Novel·la a VLC Negra (València, 2015). En català podem trobar tots els títols de Pierre Lemaitre publicats per l’Eclèctica Bromera, en traducció d’Abert Pejó. En castellà està publicat, entre d’altres, per Alfaguara Negra, a càrrec de diversos traductors. 

La sèrie del comissari Verhoeven






Algunes de les últimes novel·les de Pierre Lemaitre



Ens veurem allà dalt (2013) va marcar un canvi important en la seva obra, ja que es tracta d’una novel·la picaresca ambientada en el període d’entreguerres a Europa, en la què Lemaitre torna fidel a l’esperit de les seves primeres obres i manifesta el seu agraïment als seus mestres literaris. Va rebre el premi Goncourt el novembre del 2013 i va encapçalar la llista de supervendes del setmanari L'Expres, tot convertint-se en un fenomen social i literari. 


Recursos inhumans (2017) relata l’egoodissea d’un executiu de recursos humans que als 57 anys es troba a l’atur i decideix que més val morir matant que resignar-se a trobar-se del costat dels qui sempre ha considerat perdedors. Ho arrisca tot i quan pensa que guanyarà s’adona que pot acabar perdent el que més s’estima. Basada en una historia real, Netflix l’acaba de convertir en sèrie, amb Éric Cantona com a protagonista. 



Els colors de l’incendi (2018). En aquesta obra, l’autor recupera en part els personatges d’Ens veurem allà dalt i continua el seu relat sobre la història europea. Una dona ha de prendre possessió d’un imperi financer, però el seu fill petit la situa accidentalment en el camí de la ruïna i ella haurà de respondre amb coratge i venjativament als homes responsables de la seva caiguda.

Pietat Álvarez

dimarts, 4 d’agost de 2020

La casa




El còmic o novel·la gràfica que us presentem aquesta setmana és la més personal de l'autor, Paco Roca, La casa. En aquesta història s'hi explica principalment el pas del temps i ho fa a través d'una casa, la protagonista i l'eix vertebrador que uneix a una família. L'autor utilitza aquesta novel·la per dibuixar al seu pare, que s'havia mort, i també li permet dibuixar el pas del temps. 



La primera escena és culpidora, sense paraules, només amb imatges, que dona a entendre la mort de l'amo de la casa. Seguidament per la casa hi aniran desfilant tots els fills i família, on cada un d'ells hi evocarà els records a través d'objectes o paisatges. Plena de reflexions i retorns al passat, aquesta història també té molts moments, objectes o situacions que et transporten als propis records. 



Els còmics i les il·lustracions de l'autor, Paco Roca, són molt ben definits i traçats, però a més, en aquesta història té una característica afegida:les il·lustracions són fetes amb tons més terrosos, grocs, pastels, que fan la sensació d'estar mirant fotografies de fa temps, una mica desgastades i plenes de records i emocions. 



Si voleu conèixer millor Paco Roca podeu anar a la seva web clicant aquí. I si voleu llegir més còmics d'ell, a la biblioteca  de Torroella també hi podeu trobar aquests títols:





Cristina Rufí Juanals



dilluns, 3 d’agost de 2020

La ruta del ratolí carter


Avui us recomanem La ruta del ratolí carter, de Marianne Dubuc. Aquest àlbum il·lustrat és ple de detalls i tocs d'humor a les il·lustracions. El protagonista és un ratolí que fa de carter i ha de portar paquets a diferents animals. Amb aquesta excusa veurem les cases d'un cocodril, un esquirol, una serp o fins i tot la d'un llop.



Si voleu seguir les aventures d'aquest ratolí podeu seguir-les en aquests altres dos contes:



Aquest cop el Ratolí Carter se'n va de vacances amb la família, però ha de seguir amb la seva ruta: a la jungla, al Pol, a la platja o al desert. L'acompanyarà tota la seva família i entre tots coneixaran una pila d'animals divertits.



El Ratolí Carter s’aixeca com cada matí per fer la seva ruta, però avui li ve de gust una mica de fantasia i de bogeria… En lloc d’anar a fer el repartiment amb la seva furgoneta, se’n va amb coet! Durant la seva extraordinària ruta, ja no es troba amb els animals de sempre, sinó que s’endinsa en terres imaginàries: la terra dels dolços, el paradís de les sirenes, el país dels monstres… Fins i tot viatjarà entre els núvols i a les profunditats del mar. La ruta del Ratolí Carter no coneix fronteres ni límits!



Marianne Dubuc va començar la seva carrera en el món de la literatura infantil al 2006, després d’haver estudiat disseny gràfic. Autora i il·lustradora alhora, el seu segon llibre Davant de casa meva (Joventut, 2010) va ser un gran èxit tant al Canadà com a nivell internacional i va llançar la seva carrera a Europa. Traduïda a més de 30 idiomes, ha rebut dues vegades el Prix littéraire du Gouverneur Général (l’última, al 2018 pel llibre El camí de la muntanya), entre altres prestigiosos premis com el TD de Literatura Infantil. Marianne ara publica llibres sota el seu propi segell, ÀLBUM Publishing, fundat juntament amb el seu company Mathieu Lavoie, també autor i il·lustrador.

Cristina Rufí i Juanals

diumenge, 2 d’agost de 2020

Estiu a la natura

Si voleu conèixer diferents opcions per fer viatges de proximitat (o no) aquest estiu, us proposem consultar, entre d’altres, tres revistes que us poden aportar noves idees i revisar alguns clàssics.

Excursionisme, editada per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), és una eina de difusió del món excursionista i dels seus valors. Abasta temàtiques esportives, culturals, ambientalistes, històriques, etc. i sempre pendent de l’actualitat. Aquesta publicació en color i en format gran té una periodicitat bimestral.



El número 417, corresponent als mesos de juliol i agost d’enguany, inclou els següents articles: 

- L’ascensió a l’Aneto

- Els Alps de la Vanoise amb nens

- Toubkal en btt, una aventura ciclomasoquista per l’Alt Atlas

- Fonts, poesia i bells paratges del Brull

- Extraescolar d’escalada confinada

- AWF Andorra Walk Festival 

Vèrtex, és la revista de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Aquesta revista bimestral d'excursionisme i esports de muntanya, amb rutes i continguts de Catalunya i la resta del món, té seccions fixes dedicades a l’alpinisme i l’escalada.



A més de les moltes seccions habituals, el número 290, corresponent als mesos de juliol i agost d’enguany, inclou els següents articles: 

- Descens de barrancs a la vall de Barravés

- Cent anys de FEEC

- Natura i aventura a les illes Açores

- Entrevista a Eliseu Vilaclara

- El grup de suport de muntanya dels agents rurals

Descobrir Catalunya, editada per Sàpiens Publicacions, és una revista de periodicitat mensual i de referència per al turisme interior de Catalunya. Ofereix reportatges sobre tota la geografia catalana. Els seus articles tracten una àmplia varietat temàtica que inclou, entre d'altres, la descripció de paisatges, rutes, festes, pobles, tradicions, patrimoni, gent, gastronomia i natura. 



En el número 269, corresponent al mes de juliol, trobem els següents articles: 

- Les cares del Pedraforca

- Mirades (Els colors de la Lluna i L’esperit viu de la Costa Brava)

- Món descobrir

- Dossier central: proposta de quatre rutes a peu pel Pedraforca

- Camí de mestral

- Rutes de natura

- Viure i veure (La Segarra)

Recordeu que aquestes i d’altres revistes les podeu agafar en préstec a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí.

Pietat Álvarez

dijous, 30 de juliol de 2020

CINE CLUB al Cinema Montgrí

Divendres, 31 de juliol, a les 22:00h




Matar un ruiseñor (1962), dirigida per Robert Mulligan i basada en la novel·la homònima de Harper Lee. Protagonitzada per Gregory Peck, es considera un clàssic del cinema d’Estats Units sobre el racisme i la injustícia. 

Aquesta pel·lícula, premiada entre d’altres amb tres Oscar i dos Globus d’Or, ens deixa veure a través dels records dels fills d’Atticus Finch, com era la vida i la mentalitat de la dècada del 1930 al sud dels Estats Units. “Scout” Finch és una noia de 6 anys quan el seu pare, un advocat fidel als seus principis, defensa un home negre falsament acusat de violar una dona blanca. Scout i el seu germà coneixen el que són el coratge, la compassió, la tolerància i els prejudicis. 

La podeu tornar a veure agafant-la en préstec a la Biblioteca de Torroella i a la Biblioteca de l’Estartit. 



Harper Lee (Monroeville, Estats Units, 1926-2016) era, fins poc abans de la seva mort, escriptora d’una única obra: To kill a Mockingbird. Al 2015 es va trobar un manuscrit dels anys 60 i es va publicar Go, set a watchman. Va estudiar a la Universitat d’Alabama i abans de començar a escriure va viure un temps a Nova York.



Matar un rossinyol (per trobar-la a l’eBiblio, cliqueu el títol), en traducció de Xavier Pàmies Giménez.

Aquesta novel·la social va ser publicada al 1960 i va guanyar un Premi Pulitzer, a més de ser designada millor novel·la del s. XX pels llibreters nordamericans. Tot i ser el judici contra un home negre en part el fil conductor principal de la novel·la, hi trobem multitud de reflexions i moments entranyables en diferents àmbits de la vida i les relacions. La podeu agafar en préstec a la Biblioteca de Torroella i a la Biblioteca de l’Estartit.



Vés i aposta un sentinella (per trobar-la a l’eBiblio, cliqueu el títol), en traducció d’Anna Llisterri Boix.

Tot i no ser publicada fins al 2015, és en realitat el primer esborrany de Matar un rossinyol. En aquesta novel·la, l’autora explora els conflictes racials als Estats Units del Sud i els conflictes entre un Atticus envellit i la seva filla adulta, que ja no el considera un heroi. Aquesta obra va ser rebutjada pels editors, que van suggerir l’autora d’explorar els mateixos temes des de la infància de la protagonista. 



Matar un rossinyol. La novel·la gràfica.

Publicada el 2018 per Random Cómics, aquesta novel·la gràfica adaptada i il·lustrada per Fred Forham ha estat traduïda al català per Isabel Llasat. Combinant amb molt d’encert llums i ombres i jugant fonamentalment amb els tons càlids i un dibuix amable, suma en imatges el que havíem imaginat llegint la novel·la i el que hem vist a la pel·lícula de Robert Mulligan en blanc i negre. La podeu agafar en préstec a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí.

Pietat Álvarez

dimecres, 29 de juliol de 2020

Irmina


Irmina és una novel·la gràfica excepcional. El títol fa referència a la protagonista, àvia de l'autora, la Barbara Yelin (1977). L'obra ha estat elaborada a partir de cartes i diaris que la dibuixant de còmics ha recuperat de la família. El tema que planteja el còmic és com tants alemanys "normals" van deixar que passés el genocidi jueu i ho fa a través de l'evolució d'Irmina. 

La novel·la té tres parts. A la primera part Irminia, germana petita de família numerosa alemanya i que no ha pogut estudiar, va a Londres a una escola per exercir de secretària internacional. Allà hi coneix un jove afroamericà, en Howard, estudiant d'Oxford i que se n'enamora poc a poc, però sense passar de ser un amor platònic. Un seguit de despropòsits i malgrat la seva lluita per tirar endavant finalment provoquen el retorn a Alemanya. 


Aquí comença la segona part. A les portes de la Segona Guerra Mundial i amb el nazisme com a escenari de tot el que passa a Alemanya, la Irmina poc a poc va adquirint la doctrina que s'imposa al voltant, fins al punt de girar al cap davant les barbàries que es cometen. És curiós veure l'evolució del personatge i segurament explica el comportament de tota una societat davant del genocidi jueu.  

A la tercera part trobem una Irmina ja gran que amb el pas del temps veu el pes que han tingut les seves decisions errònies o el balanç que li ha deixat un grapat de somnis trencats sense complir.



Combinant llapis i aquarel·la, l'autora ens ofereix una narrativa molt fluïda i una paleta de colors que apel·la a la tristesa, al drama i la malenconia. També es reflecteix molt bé l'evolució física de l'Irmina, molt d'acord amb l'evolució emocional de la mateixa protagonista. Barbara Yelin té l'habilitat de no imposar una visió ni positiva ni negativa del personatge i dóna a  les lectores i lectors l'oportunitat de treure les pròpies conclusions. 

És interessant destacar l'epíleg de l'edició d'Astiberri, disponible a la biblioteca, on contextualitza i enriqueix l'obra. El text és del Dr. Alexander Korb.



Barbara Yelin (Múnich, Alemanya, 1977) va estudiar il·lustració a l'Escola de Ciències Aplicades d'Hamburg. Es va donar a conèixer com autora de còmic primer a França amb Le Visiteur (2004) y Le Retard (2006). El seu primer còmic publicat a Alemanya va ser Gift, amb guió de Peer Meter, editat a Espanya com Veneno (2011). El 2016 va escriure una biografia sobre l'actriu israeliana Hanna Maron i el 2017 va publicar el seu treball més recent Der Sommer ihres Lebens, juntament amb l'escriptor Thomas von Steinaecker. Barbara Yelin va rebre el premi francès de creació femenina Artemisia per Irmina (Astiberri, 2019) el 2015, el mateix any el Premi d'Art Bàvar de Literatura i el Premi Max i Mortiz com a millor artista de còmic alemany el 2016. Irmina també va ser nominada al prestigiosos premis Eisner de la indústria d'Estats Units del còmic, així com als premis Ignatz. Barba Yelin viu i treballa a Múnich i imparteix tallers per tot el món.



Profunda, incòmode i intimista, a més de reflexiva, aquesta novel·la gràfica d'alta qualitat, ens planteja un tema i una visió que no se sol veure a la literatura gràfica i val la pena valorar-la i llegir-la. 

Cristina Rufí i Juanals

dimarts, 28 de juliol de 2020

Fuga en Dannemora (2019)


Minisèrie de 7 capítols dirigida per Ben Stiller i protagonitzada magníficament per Benicio del Toro (Sospechosos habituales, Traffic, Miedo y asco en Las Vegas, Che el argentino), Patricia Arquette (Toy story 4, Boyhood, Ed Wood, Amor a quemarropa, Medium) i Paul Dano (Pequeña Miss Sunshine, Doce años de esclavitud, Okja). Aquesta minisèrie basada en fets reals del 2015, narra la gestació i l’execució de la fuga de dos convictes d’una presó situada al nord de l’estat de Nova York amb l’ajuda d’una treballadora del centre penitenciari.




Amb un ritme pausat, com si no hagués de passar gairebé res, i barrejant realitat i ficció, anem coneixent totes les arestes dels personatges que els fan alhora humans i rebutjables. Aquesta història de col·laboració, connivència i manipulació ens manté atrapats tot mostrant la quotidianitat de la vida a presó, a través d’uns personatges durs i en certa manera distants. 



Ben Stiller (Nova York, 1965) ens és més conegut com actor de comèdia (Friends, Algo pasa con Mary, Los padres de ella, Zoolander), tot i que també ha produït i dirigit llargmetratges, sovint combinant les tres activitats en una mateixa pel·lícula. 



Stiller porta amb bon pols la història dels tres protagonistes i explica des de diferents angles tot allò que remou els personatges i fa que els presoners no siguin els únics que cerquen evadir-se. En aquesta minisèrie, juga amb les expectatives de l’espectador i sap donar-li la volta a la narració amb tocs que capgiren perspectives. Altres títols dirigits per aquest actor-director són: La vida secreta de Walter Mitty, Tropic Thunder i Bocados de realidad

Si us heu engrescat, recordeu que teniu la minisèrie completa a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí. 


Pietat Álvarez