Un 26 de juliol, Gerda Taro moria al front. Reconeguda després com la primera fotoperiodista, va fer política en el sentit més ampli i just sempre amb una càmera a la mà.
"Mereceríais ahora, pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientras era atacada por los de la guerra" Rafael Alberti - La arboleda perdida Gerta Pohorylle era filla de jueus polonesos originaris de la regió de la Galítsia. A pesar dels seus orígens burgesos, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers. Per això, amb l'arribada dels nazis al poder, i després d'haver sofert una detenció, va decidir fugir amb una amiga a París. Allí va conèixer per casualitat Endre Friedmann, un jueu hongarès que intentava guanyar-se la vida com a fotògraf. Gerda i Endre es van fer nuvis, i Endre va ensenyar a Gerda els seus coneixements de fotografia. |
Gerda Taro fotógrafa de guerra - Fernando Olmeda
La noia de la Leica - Helena Janeczek
Del treball de Gerda en solitari destaca el seu reportatge de la primera fase de la batalla de Brunete on va ser testimoni del triomf republicà. Les seves fotos destaquen per la proximitat de la seva feina a la primera línia de foc, compartint el risc del combat amb els soldats republicans, entre els que era coneguda com la pequeña rubia.
Miliciana republicana a Plaça Catalunya
Gerda Taro va perdre la vida en un accident tornant del front de batalla de Bruneta. Va pujar a l'estrep del cotxe del General Walter (comandant de la XIV Brigada Internacional). De cop, uns avions enemics que volaven a baixa altura van provocar el pànic i la confusió en el comboi i Gerda va caure de l'estrep del cotxe. Mentre jeia a terra, un tanc rus de l'exèrcit republicà que anava marxa enrere i dirigit per Aníbal González, la va atropellar.Malferida, va ser esventrada literalment, fou traslladada urgentment a l'Hospital El Goloso de l'Escorial, on va morir poques hores després, el 26 de juliol del 1937, a l'edat de 26 anys. El seu cos va ser traslladat a París, on va rebre tots els honors d'una heroïna republicana. Fou la primera dona fotògrafa morta en un conflicte bèl·lic.
Gerda Taro i Robert Capa
Font: Wikipèdia
Marta Vilella Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada