Annie Ernaux (1940, Lillebone, França)
Professora i escriptora, amb una obra essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic, va estudiar Literatura Moderna i filosofia a Rouen. En la seva primera novel·la Les Armoires vides (1964) ja anunciava el caràcter autobiogràfic d'una part important de la seva obra, on s'aborden temes com l'ascensió social dels seus pares (La Place, La Honte), el seu matrimoni (La Femme gelée), les seves relacions amoroses (Passion simple, Se perdre) o la malaltia i la mort de la seva mare (Je ne suis pas sortie de ma nuit, Une femme). La seva popularitat es va iniciar l'abril de 1984 gràcies a la participació en el programa literari "Apostrophes" del canal francès Antenne 2.
Memòria de noia (Angle Editorial, 2020)
És l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la família mentre fa de monitora de colònies, una noia de divuit anys s'endinsa audaçment al món: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les ànsies de ser lliure i adult... Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dècades no es voldrà reconèixer en aquella "noia del 58". Fins que passats més de cinquanta anys es veurà, per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il·luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pàgines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violència, vergonya i silencis, que són un retrat intimíssim de la seva joventut.
Els anys (Angle Editorial, 2019)
En aquesta narració personalíssima l'autora parla de sis dècades de la seva vida: dona veu a objectes, cançons, titulars de notícies o anuncis de cada moment històric, intercalant-hi textos del seu diari o la descripció de fotografies familiars. Crea, així, un model singular d'autobiografia, alhora subjectiva i impersonal, alhora privada i col·lectiva, amb un estil tan apassionat com aparentment objectiu. El fluir del temps és el gran personatge del llibre, en el qual totes les veus, imatges i fets conflueixen, brillen, passen i es dilueixen sense remissió.
Premis i reconeixements
1984 - Premi Renaudot, La Place
2008 - Prix Marguerite-Duras, Les Années
2008 - Prix François Mauriac de la Région Aquitaine, Les Années
2008 - Prix de la langue française, pel conjunt de la seva obra
2014 - Doctor honoris causa per la Universitat de Cergy-Pontoise
2017 - Premi Marguerite-Yourcenar pel conjunt de la seva obra
2019 - Premi Formentor de les lletres i nominada al Premi Internacional Booker
2019 - Premi de l'Acadèmia de Berlín
El 2003 el municipi de Saint-Leu-la-Fôret , població propera a Lillebone on va néixer Annie Ernaux, va crear un premi literari amb el nom de l'escriptora.
Ara acaba de veure reconeguda la seva llarga trajectòria amb el guardó del Premi Nobel, que es converteix en una excusa perfecta per recordar i llegir o regellir els títols més destacats i que podeu demanar a la vostra biblioteca, en diferents edicions i també en versió original en francès.
Considerada pionera de l'autoficció, el 2019 va rebre el Premi Internacional Formentor i aquell mateix any, a la Quinzaine des réalisateurs de Cannes, va presentar una pel·lícula, Les années Super 8, conjuntament amb el seu fill David Ernaux-Briot, en la qual recupera cintes casolanes que mostren l'amor conjugal i vacances familiars; la pròpia vida com a motor creatiu i sotmesa a canvis constants perquè el present transforma sempre el passat".
També s'han adaptat al cinema:
1981: Droit de réponse: l'esprit de contradiction (sèrie de televisió).
2008: L'autre, adaptació de L'occupation, dirigida per Patrick-Mario Bernard i Pierre Trividic.
2014: Mon Week-end au centre commercial, dirigida per Naruna Kaplan de Macedo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada