El llop és un còmic amb una història profunda en uns paisatges increïbles i magnífics. Les il·lustracions molt ben fetes i atractives, també van acompanyades d'una bona documentació i coneixament de la zona per part de l'autor, Jean-Marc Rochette.
En aquest entorn preciós s'hi explica la lluita eterna entre l'home i el llop. El protagonista és en Gaspard, un pastor que es dedica amb cos i ànima al seu remat, juntament amb el seu gos Max. Al bell mig de les muntanyes i valls, al Parc Nacional dels Ecrinhs (en occità; Écrins, en francès i al còmic), hi viu tot l’any acompanyat dels seus animals, en la solitud absoluta a l'hivern i amb poca companyia quan arriba el bon temps.
Tot i la pau i tranquil·litat hi ha quelcom que l'enfosqueix ja a la seva avançada edat: la presència de llops. Un dia una lloba ataca de mort part del seu ramat, i ell la mata. Però la femella té un cadell, i en Gaspard li respecta la vida, no sent del tot conscient que el llobató blanc, tard o d'hora prendrà el relleu de la seva mare. I així amb el pas dels dies i les estacions, el cadell esdevé un jove llop, ocupant el terreny i preparat per reclamar venjança. Ara bé, tot i que la venjança és un concepte humà, això no impedeix que els Écrins esdevinguin el camp de batalla entre el vell home i el jove llop. Serà el fred hivern el que presenciarà el conflicte final entre tots dos.
Un còmic o novel·la gràfica breu, contundent que presenta un problema que encara és viu al nostre país. A l'epíleg de l'obra, Baptiste Morizot hi fa una reflexió curta, però molt aclaridora de la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada