Cada 19 d'octubre se celebra el Dia Mundial contra el Càncer de Mama com a recordatori del compromís de tota la societat en la lluita contra aquest tumor. Hem seleccionat alguns títols que poden ajudar a superar el diagnòstic, el tractament i la pròpia relació amb la malaltia.
Que no, que no me muero
María Hernández Martí
La Lupe té 38 anys, parella, gos, pares, germans, amics, problemes de treball, clients que no paguen i un càncer de mama. S'enfronta a això últim amb el mateix sentit de l'humor que s'aplica a la resta de la seva vida, però de sobte s'espera d'ella que sigui un exemple de positivisme i superació i a més a més que prengui batuts de remolatxa. Els contes que donen lloc a aquest llibre, escrits per María Hernández Martí funcionen com a vàlvula d'escapament per a una protagonista que assisteix perplexa davant la incomoditat i les impertinències de la gent que l'envolta. Javi de Castro aconsegueix interpretar la història a través de solucions compositives imaginatives i a la mida dels textos.
Cicatrius (in)visibles
Perspectives feministes sobre el càncer de mama
Ana Porroche - Gerard Coll - Caterina Riba
Aquest llibre convida a repensar el càncer de mama des d’una perspectiva feminista. A partir de diverses mirades (mèdica, activista, de l’experiència personal, de les ciències socials…), una vintena d’especialistes volen contribuir a fomentar la reflexió i estimular processos de transformació social i personal. Hi han participat: Begoña Arrieta, Mary Bryson, Grazia de Michele, Mari Luz Esteban, Beatriz Figueroa, Gerard Coll-Planas, Victoria Fernández, Teresa Forcades i Vila, Jacqueline Gahagan, Cinzia Greco, Tae Hart, Ainhoa Irueta, Caro Novella, Júlia Ojuel, Marisa Paituví, Ana Porroche-Escudero, Geneviève Rail, Caterina Riba, Janice Ristock, Dorothy Roberts, Gayle Sulik i Carme Valls-Llobet.
"És només al final del llibre que el títol Cicatrius (in)visibles i el seu parèntesi movible prenen tot el sentit. D’entrada, la tria del mot cicatriu incomoda. Afronta directament i rebutja la cultura de la positivitat imposada que ensenya a dissimular, a amagar i, en el fons, a avergonyir-se del propi cos o de la pròpia experiència quan no s’adeqüen a unes expectatives culturals sovint totalment arbitràries.”
Mamá se va a la guerra
Irene Aparici Martín - Mònica Carretero
El territori d'una reina és envaït i té un exèrcit d'aliats que lluiten sense condicions al seu costat. Una història al·legòrica carregada de positivisme per explicar als nens la malaltia del càncer. Ideal per a pares, metges i educadors. Transmet valors com el coratge, la solidaritat i l'esperança.

Una flor de recanvi per a la mare
Rebeka Elizegi
Un matí de tardor, just quan les fulles dels arbres començaven a caure, la mare va tenir una gran sorpresa... El Dr. Flo va telefonar-li per dir que li havia detectat una taqueta molt lletja en un pit...». Amb aquestes paraules comença el relat d'un nen que passa per l'estranya situació de viure el procés del càncer de pit de la seva mare, però que, sense perdre el coratge, afronta al seu costat l'aventura de lluitar contra la malaltia amb totes les forces. Junts aconsegueixen superar-la i tornar a fer una vida tan normal, alegre i divertida com la d'abans.
Cáncer: contigo puedo
Annabel Arcos Ruiz
És possible tornar a ser feliç després d'haver-ho perdut tot? Sí. D'una i mil maneres, i mai de la mateixa. Tan sols depèn de tu que així sigui. És la idea que ens queda després de llegir el commovedor testimoni d'aquesta jove mare a qui li descobreixen un càncer de mama dos mesos després de separar-se i amb una nena de cinc anys. Una dècada abans havia perdut en accident als seus pares i la seva germana. La resiliència, aquesta capacitat de sobreposar-se a les situacions traumàtiques, marcarà la vida emocional i física d'Annabel, qui afirma que «el duel em va ensenyar a valorar i el càncer em va ensenyar a viure».
La mare té molts desitjos
Mònica Casabayó
Un llibre tendre, sincer, clar i útil per acompanyar a dones que estan passant per un càncer de mama amb fills petits. Però si no és el teu cas, la seva lectura et servirà per entendre i viure al costat de la Mònica, com l’actitud en tot el que fem ho és pràcticament tot.
“Mama, tu tens molts desitjos, oi? Sí, molts. Per què? Perquè et cauen les pestanyes”, li va dir el Xavi, de 5 anys d’edat, a la seva mare pocs mesos després d’haver començat el tractament de quimioteràpia. D’aquella conversa innocent però carregada de positivisme, n’ha sortit el títol d’aquest llibre.
Amb el propòsit d’ajudar com ella va ser ajudada per dos grans amigues que havien passat per la mateixa situació, el llibre és una suggerent proposta pràctica de com afrontar els efectes del tractament en una família amb nens petits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada