La primera vegada que vaig sentir a parlar de Gina, la novel·la de Maria Climent, va ser a la ràdio, molta gent en parlava molt bé: no l'he pogut deixar, la comences i no pares fins que l'acabes... Vaig tenir la sort de poder-la agafar en préstec a l'últim moment a la biblioteca. Durant aquests dies a casa la novel·la m'ha acompanyat i ja forma part dels meus records del confinament.
L'autora, Maria Climent, és community manager i traductora, a més col·labora regularment a la revista cultural Catorze.cat. És molt activa a Twitter on hi té penjada la banda sonora de Gina, perquè heu de saber que hi surt força música, també, a la novel·la. Si voleu aquí teniu l'enllaç a la música:
La novel·la és directe, amb una llenguatge molt fresc i espontani, a més, amb el parlar de les terres de l'Ebre i un toc d'humor. Gina és la protagonista de la novel·la i és ella qui ens explica la seva vida des de la infantesa fins a l'edat adulta passant per l'etapa de l'adolescència. La primera part narra el seu passat i intetcala fragments del present a través d'unes cartes que utilitza de diari, la destinatària de les quals serà el fil conductor de tota la seva vida . És a la segona part que ens parla del present, però sempre amb els records del passat, perquè la vida és així, barregem present i passat per tal de prendre decisions al futur.
M'ha fet pensar en els llibres d'autoajuda, fins i tot apareix un "coach" i una psicoterapeuta, i et fas un fart d'apuntar frases boniques, però els tòpics no hi són presents, al contrari, està ple d'humor, de realitat, de contradiccions i de vida. Les novel·les són ficció, sí, però moltes vegades ens poden ajudar i molt. Com a mínim a mi m'ha ajudat a passar els primers i durs dies del confinament. Llegir sempre és positiu, no ho oblideu!
Cristina Rufí Juanals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada