Avui us parlaré de la novel·la de l'Irene Solà Canto jo i la muntanya balla. El títol ja ens dóna una pista de com és la història: la muntanya balla? Doncs sí, en aquesta novel·la se li dóna veu a núvols, a trompetes de la mort, a dones d'aigua, a fantasmes i a persones també. Tots formen un narrador coral que ens ajuda a conèixer un entorn bosquetà, rural, entre Camprodon i Prats de Molló.
És d'aquelles novel·les molt ben narrades on vas descobrint a cada capítol la relació dels personatges i quina és la trama principal, aquest descobriment paulatí és clau per enganxar-se a lectura, és un joc entre el lector i la novel·la i crec que és part de l'èxit que està tenint. Lluny d'explicar-vos-ho, m'estimo més que ho descobriu vosaltres mateixos, us diré que la trama es focalitza en la història d'una família i tots els personatges que hi tenen relació.
També és molt atractiu tot l'imaginari mitològic: la figura de l'ós, les dones d'aigua, els fantasmes... Als agraïments l'autora reconeix que algundes rondalles i llegendes de la novel·la les va conèixer amb el llibre Muntanyes maleïdes de Pep Coll o que el capítol de l'os no hauria estat així si no fos per la novel·la El dia de l'ós de Joan-Lluís Lluís.
Podeu trobar Muntanyes maleïdes de Pep Coll a l'Ebiblio: Cliqueu aquí
Podeu trobar Canto jo i la muntanya balla a l'Ebiblio: Cliqueu aquí
Molt recomanable i adequada per gaudir de la natura, encara que sigui des de casa. Sigueu una estona feliços i llegiu!
Cristina Rufí i Juanals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada