Mathias Énard, la primera i la última

Mathias Énard (Niort, França, 1972) traspua passió envers els temes de les seves obres i la sap comunicar als lectors amb elegància i sense focs d'artifici. Avui us presentem la última i la primera de les seves obres. Del seu èxit de crítica i públic en donen fe tots els premis rebuts i que us indiquem al final d'aquesta ressenya. 

Després dels estudis d'àrab i de persa a l'Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals (INALCO) i de llargues estades a l'Orient Mitjà, Mathias Énard s'instal·là el 2000 a Barcelona, on impulsà diverses revistes culturals. El 2003 publicà la seva primera novel·la La perfection du tir. També participà en el consell de redacció de la revista Inculte a París i, el 2010, ensenyà àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2005 publicà Remonter l’Orénoque, del cual la francesa Marion Lane va fer una adaptació cinematogràfica estrenada el 2012 amb el títol À coeur ouvert i protagonitzada per Juliette Binoche i Edgar Ramírez. ​Els anys 2005-2006 va gaudir d'una beca de l'Acadèmia de França com a escriptor resident a la prestigiosa Vil·la Mèdici (Roma). Amant de l'art contemporani, Énard fundà el 2011 Éditions Scrawitch. 

Le Banquet annuel de la Confrérie des fossoyeurs (Actes Sud, 2020)

El diari tragicòmic d’un estudiant d’an­tropologia que s’instal·la en un poblet francès s’entrelliga amb un recorregut insòlit i fascinant per la història de França des de la invasió dels francs fins al segle xx. Episodis d’amor i de tragèdia, de present i passat, embolcallen un esdeveniment excepcional: mentre arreu les defuncions no cessen de succeir-se, en aquest poble la Mort dona una treva de tres dies als vius i ofereix un parèntesi sorprenent de men­jar, beure i celebració als seus servidors més fidels; el pantagruèlic banquet anual de la Confraria d’enterramorts.

  

                        (Empúries, 2020)       (Random House Mondadori, 2020)

Mathias Enard fa esclatar les costures de la novel·la en aquesta obra multiforme, de força creadora desbordant, que a cavall de la prosa sumptuosa que li és característica, aquesta vegada també plena de joc i d’humor, aborda els neguits contemporanis i el passat més turbulent, homenat­ja un territori i una manera de viure i reivindica la mirada des de la perifèria per als grans temes universals.

La perfection du tir (Actes Sud, 2003)

Per al franctirador, el secret rau en la concentració, la paciència, la calma i el control de la respiració. Els dies bons, amb un sol tret efectiu -això sí, un tret perfecte- n'hi ha prou per a obtenir la satisfacció de la feina ben feta. L'aparició de la Myrna, una joveneta de quinze anys, i la seva feminitat emergent esdevenen per al protagonista un objecte de fascinació, un somni d'amor. Tal vegada l'altre camí cap a la perfecció. L'autor descriu, amb realisme i una empatia estremidora, la psique de l'heroi complex i pertorbat. Mitjançant un llenguatge paradoxalment poètic, aconsegueix reflectir la cruesa d'un món abandonat al mal i sense cap més felicitat que l'excel·lència en l'art d'imposar inexorablement la llei de la força.

 

                                (2022, Penguin Random House)     (2004, Pagès Editors)                               

Premis i reconeixements

Prix des cinq continents de la francophonie i Prix Edmée-de-La-Rochefoucauld (2004) per  La perfection du tir. 

Prix Décembre (2008) i Prix du Livre Inter (2009) per Zone. 

Premi Goncourt dels Estudiants i Prix du livre en Poitou-Charentes (2010) per Parle-leur de batailles, de rois et d'éléphants. Premi Goncourt (2015) per Boussole. III Premi Mediterrani Albert Camus (2022) en reconeixement a tota la seva trajectoria creativa.