Som una ganga (Editorial Comanegra, 2020)
Per conèixer la història del feminisme català, cal tenir en compte que Montserrat Roig n'és un dels pals de paller. S'ha parlat a bastament i amb prou justícia de la seva ploma tan ben esmolada en l'assaig i la columna periodística, i se n'han fet antologies des d'altres perspectives, però fins ara no s'havien agrupat els seus articles posant el focus en el seu pensament feminista. Especialment crítica amb els intel·lectuals masclistes d'esquerres, lluminosa quan parla de les seves col·legues escriptores i de l'eterna pregunta sobre la «literatura femenina»... Roig té moltes coses a dir-nos d'una lluita política que viu avui una embranzida vigorosa i que, tristament, sembla que no es pot permetre el luxe d'afluixar en un futur pròxim. Quatre seccions conformen aquesta recopilació d’articles: La condició femenina i el món, L’empoderament femení, El cos i les relacions amb els homes i La violència masclista.
«Les dones, sí, estan tipes de ser perfectes. Mares equilibrades, cuineres com l'àvia, dones amb gust, excel·lents treballadores, somriures a dojo i muà, muà, petonet que t'engalto».
Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Escriptora de novel·les, contes, reportatges i articles periodístics. Una figura dedicada a l'escriptura, ofici que combinà amb treballs com a entrevistadora, columnista i reportera en diferents mitjans. El 1970, el seu recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen fou guardonat amb el premi Víctor Català. També obtingué prestigi amb la seva segona novel·la, Ramona, adéu, guanyadora del premi Sant Jordi de 1976. El seu llibre documental Els catalans als camps nazis, un treball rigorós que ofereix dades inèdites sobre l'Holocaust, va ser reconegut amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). L'any 1980, les edicions Progreso de Moscou li plantegen un encàrrec similar amb el setge que va patir Leningrad a mans dels nazis durant la Segona Guerra mundial. Roig va acceptar de seguida i, fruit del viatge d'investigació que va fer, va sortir el 1982, Mi viaje al bloqueo. Tres anys més tard, el 1985, Montserrat publicà L'agulla daurada, un relat del setge amb un fort segell personal i amb el que va guanyar el premi Nacional de Literatura Catalana de 1986. La darrera de les seves publicacions és Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991), en la qual l'autora confegeix una poètica personal a tall de testament literari.
Pietat Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada