Avui nit (22:00h), el Cine Club Torroellenc projectarà al Cinema Montgrí en versió original Les hirondelles de Kaboul (França, 2019), una pel·lícula d’animació que mostra a través dels ulls de dues parelles un Kabul sota control dels talibans on ja no se senten cantar les orenetes. Pot l’amor sobreviure a la repressió? Les directores Breitman i Gobbé-Mévellec presenten una resposta lírica basada en la novel·la de Yasmina Khadra.
Yasmina Khadra és el nom de ploma amb què es va donar a conèixer l’escriptor algerià en llengua francesa Mohammed Moulessehoul. Afirma que va triar aquest pseudònim en homenatge a la seva dona i perquè així es deslliurava de l’autocensura que s’imposava com a home escriptor musulmà i membre de les forces armades del seu país. Assolí la fama amb Morituri i altres obres sobre la crisi algeriana, el terrorisme i l’absència de llibertats i perspectives al seu país. L’any 2000 va donar a conèixer la seva autèntica identitat i des de llavors aquest autor es dedica a l’escriptura a temps complet, amb residència a França. Algunes de les obres que us recomanem des de les nostres biblioteques són les següents:
Què esperen els micos, Alianza Editorial (2016), en traducció d’Anna Casassas. El teniu disponible a la Biblioteca Pere Blasi i també el podeu trobar a l’eBiblio clicant a Què esperen els micos
Novel·la d’intriga política, una baixada als inferns per recuperar la llum perduda; l’equip de la comissària Nora Bilal ha de resoldre el cas de la mort d’una atractiva jove que apareix nua i estranyament mutilada al bosc de Bainem.
Lo que el día debe a la noche, Destino (2010), en traducció de Wenceslao-Carlos Lozano. El teniu disponible a la Biblioteca Pere Blasi.
Novel·la sobre la identitat i l’amistat; una defensa de la integració de les cultures francesa i algeriana, occidental i islàmica a Algèria entre els anys previs a la segona guerra mundial i l’actualitat. El jove Younes ens relata com als nou anys canvia de família, de classe social i de nom: en endavant es dirà Jonas i a casa del seu oncle tindrà una vida acomodada, trasbalsada per l’arribada d’una dona.
La ecuación de la vida, Destino (2012), en traducció de Wenceslao-Carlos Lozano. El teniu disponible a la Biblioteca Pere Blasi.
Dos professionals benestants europeus en viatge cap a les Illes Comores són segrestats per pirates prop de la costa somali. Així comença aquesta història de supervivència en un continent ple de contrastos, feroç i valerosament digne. Enmig d’unes circumstàncies tràgiques que capgiren les vides i les expectatives d’aquests homes del nord, arribarà l’amor i la fe en la vida.
Les Sirenes de Bagdad, Edicions 62 (2007), en traducció de Pau Joan Hernàndez. El teniu disponible a la Biblioteca de l’Estartit.
Ressentiment, ira i ànsia de venjança formen un còctel que portarà un jove estudiant iraquià a voler passar comptes amb el món i ser pressa fàcil per a les trames integristes. El teló de fons, la ciutat de Bagdad colgada sota les ruïnes, la corrupció i la inseguretat, permet a l’autor explorar de manera tràgica i convincent la psicologia dels personatges i la realitat del món àrab actual.
Pietat Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada