Tot seguit us presentem tres obres en francès que recomanem i que podeu trobar a la nostra biblioteca a Torroella de Montgrí.
Les victorieuses
Un himne a la solidaritat i l'esperança en què Laetitia Colombani dóna veu a les vencedores anònimes de la història. Considerada un homenatge al poder aclaparador de les dones, la primera novela d'aquesta autora, La trena, va esdevenir un best-seller internacional. Colombani torna amb el relat vibrant i colpidor de la història de dues figures excepcionals nascudes amb un segle de diferència, però que comparteixen un mateix escenari real: el Palau de la Dona. Les victorieuses ens convida a entrar-hi per descobrir la dura realitat d'aquelles que hi viuen. Fidel al seu estil, Laetitia Colombani broda un cant emotiu a la força de les dones que parla de pèrdues i sofriments, de bondat i fraternitat, que sedueix per la seva empatia i que acosta vívidament a la tràgica existència d'aquestes persones invisibles per a la societat.
Brillante avocate, Solène tente de se reconstruire après un burn-out. Acceptant une mission bénévole d'écrivain public, elle est envoyée au Palais de la Femme, un foyer au coeur de Paris. Les résidentes s'appellent Binta, Sumeya, Cvetana, Salma ou la Renée et viennent du monde entier. Lorsqu'elles voient arriver Solène, elles se montrent méfiantes. Mais Solène est bien décidée à trouver sa place auprès de ces femmes aux destins tourmentés... Un siècle plus tôt, Blanche Peyron oeuvre en faveur des démunis. Elle a voué sa vie à l'Armée du Salut et rêve d'offrir un refuge à toutes les exclues de la société. Le chemin est ardu, mais elle ne renonce jamais.
Laetitia Colombani (Bourdeus, França, 1976) és novelista, cineasta, guionista i actriu. Amb La Trena (2017), traduïda a 36 idiomes, va aconseguir més de vint premis literaris tant a França com a altres països. El 2018 es va publicar l'adaptació a l'àlbum infantil La tresse ou le voyage de Lalita i actualment se n'està preparant la cinematogràfica.
Des inconnues
Relat breu de les històries narrades en primera persona per tres joves anònimes a punt d'abandonar l'adolescència davant la indiferència de la vida. En la França dels anys cinquanta i seixanta, les tres joves desconegudes volen escapar dels seus destins anodins mitjançant els seus minvats recursos per trencar amb l'existència que els ha tocat viure, fosca o fracasada. Vides modestes, secretes i ignorades, però tot i això plenes de tensió, de sentit i de força.
"J'avais peur de m'endormir et de lui confier dans mon sommeil ce que je gardais pour moi depuis si longtemps: René, le chien, la photo perdue, les abattoirs, le bruit des sabots qui vous réveille très tôt le matin."
Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, França, 1946) és un novel·lista francès que ha guanyat el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa (1972), el premi Goncourt (1978) i el Nobel de Literatura (2014). Algunes novel·les seves s'han traslladat al cinema i també ha col·laborat en els guions d'algunes pel·lícules, com ara Lacombe Lucien, de Louis Malle. La seva obra literària està construïda a partir de dos temes principals: la cerca de la identitat —la seva i la del seu entorn— i la impossibilitat de comprendre els moviments de la societat.
Stupeur et tremblements
Entre el riure i l'angoixa, aquesta sàtira dels nous despotismes amb ecos kafkians va conquerir un inmens públic i va suposat el reconeixement de l'autora. Aquesta novel·la d'inspiració autobiogràfica explica la història d'una jove belga que comença a treballar a Tòquio en una gran companyia japonesa amb un doble handicap: ser una dona i ser occidental. Aquesta doble condició la convertirà en el blanc d'una allau d'humiliacions i d'una progressiva degradació laboral que la portarà del món de la comptabilitat a servir cafès, encarregar-se de la fotocopiadora I, per acabar-ho d'arrodonir, ocupar-se de la neteja dels lavabos d'homes.
Monsieur Saito me présenta brièvement à l'assemblée. Après quoi, il me demanda si j'aimais les défis. Il était clair que je n'avais pas le droit de répondre par la négative.
- Oui, dis-je.
Ce fut le premier mot que je prononçai dans la compagnie. Jusque-là, je m'étais contentée d'incliner la tête.
Le "défi" que me proposa monsieur Saito consistait à accepter l'invitation d'un certain Adam Johnson à jouer au golf avec lui, le dimanche suivant. Il fallait que j'écrive une lettre en anglais à ce monsieur pour le lui signifier.
Amélie Nothomb (Japó, 1967) és una escriptora belga en llengua francesa que ha aconseguit encadenar els éxits de vendres i els premis literaris des de la seva primera novel·la, Hygiène de l'assassin (1992). El 1999 va rebre el Grand Prix de l'Académie Française per Stupeur et tremblaments. Les seves obres s'han traduït a més de quaranta idiomes i des del 2016 és membre de l'Académie Royale de Belgique.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada