L'emperadriu del Paral·lel
Pocs mesos abans que es proclami la Segona República, Barcelona plora la seva artista més estimada: Palmira Picard, "L'Emperadriu del Paral·lel". Mentre la gran avinguda de l'oci barceloní es troba de dol, l'efervescència nocturna ha convocat al bar La Tranquil·litat tota mena d'artesans de l'escenari, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, que s'embriagaran a la salut i memòria de la gran celebritat. com una vibrant simfonia escènica, L'Emperadriu del Paral·lel de Lluïsa Cunillé posa ritme de cuplets, proclames polítiques i agudeses tavernàries a l'ebullició popular del Paral·lel dels anys vint i el frenesí dels primers anys trenta.
A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (6/5 - 13/6)
Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961) és una de les veus en actiu de major trajectòria que té actualment la dramatúrgia catalana, amb una enorme influència sobre alguns dels principals dramaturgs joves del nostre país. La seva obra aplega una cinquantena de títols estrenats, entre els quals destaquen Els subornats (Sala Beckett, 2021), El jardí (Sala Beckett, 2021), Islàndia (Teatre Nacional de Catalunya, 2017), Après moi, le déluge (Teatre Lliure, 2007). Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2010), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La reina de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada