La senyora Teixó és molt vella. Ha vist moltes coses. En té unes quantes a la cuina. Casa seu és al peu de la muntanya i cada diumenge agafa el caminet del fons del jardí i l'enfila fins arribar al cim. Durant l'excursió cull bolets, ajuda als seus amics i, a vegades, troba companyia.
En aquest blog ja havíem parlat d'un altre conte de Marianne Dubuc. I és que aquesta autora és una gran professional, que, en aquesta ocasió, ens regala una altra petita obra mestra, molt premiada. La història encomana l'alegria de gaudir de les petites coses i ens mostra la importància de transmetre de generació en generació la saviesa de la natura. És un conte molt adequat per aquelles famílies que vulguin ensenyar a les seves filles i fills a respectar i cuidar a la gent gran, dipositàries de saviesa i experiència que cal preservar.
Si encara voleu saber més característiques del conte, la Glòria Gorchs ens en fa una crítica des del "Faristol", revista de crítica literària infantil i juvenil: https://www.clijcat.cat/faristol/critica/El-cami-de-la-muntanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada