dimecres, 11 de novembre del 2020

Fugir era el més bell que teníem



Amb aquest títol suggeridor, Marta Marín-Dòmine ret un homenatge a la memòria del seu pare. Ens parla de l'exili, la memòria familiar i col·lectiva i com tot plegat l'afecta a ella. En recorda escenes sense haver-les viscut, de tantes vegades com les ha sentit explicar, fins i tot n'ha heretat totes les sensacions que el pare va viure. Com és que ella sempre té ganes de fugir, que li atrau tant l'estranger? Per què un dia, de cop i volta, vol marxar d'on és? Ens ho explica a la novel·la amb fragments del diari del seu pare i a vegades també dirigint-se a ell directament o simplement explicant episodis de la pròpia vida. 

Amb un estil molt semblant als records, l'autora fa anades i vingudes al passat i ens fa trontollar els esquemes amb unes reflexions profundes sobre l'exili, la presó, la resistència, la guerra... Tots ells, conceptes que potser ens semblen del passat, però que recentment els estem vivint i els tenim ben propers. No us penseu que utilitza molt dramatisme, ans al contrari, utilitza tots els fets i les emocions per convidar-nos a pensar i reflexionar. 

Com a apunt per a lectores i lectors us podem dir que no deixareu de pensar en els vostres propis familiars, en allò que us van explicar i sobretot en allò que no van voler explicar, en com ens ha afectat en les nostra manera de fer i viure. És una lectura molt recomanable per conèixer-nos com a individus i també com a societat. 

Si voleu acabar de convèncer-vos podeu clicar a aquest enllaç i trobareu una ressenya molt encertada d'Alvaro Muñoz. 


Marta Marín-Dòmine 




Escriptora catalana i canadenca, realitzadora de documentals i instal·lacions artístiques, traductora i professora de literatura i cultura peninsular espanyola, així com estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a OntàrioCanadà. És també directora del Centre for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat (http:www.cmtstudies.org).

Treballa actualment en un diccionari de la Memòria a Europa i Amèrica Llatina com a part de les activitats de recerca d'un equip internacional d’investigadors adherits al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. És també membre de l'Institut dels Passats Presents, depenent del Comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona.

Ha dirigit dues pel·lícules documentals en relació amb la recuperació de la memòria, The Vengeance of the Apple. Argentineans in Toronto (2010), i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012).

Font: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Mar%C3%ADn-D%C3%B2mine