Recentment hem pogut veure a Catalunya una bona ratxa d'estrenes d'obres de teatre que són adaptacions de novel·les escrites per dones. A continuació us fem cinc cèntims de tres d'aquestes estrenes i us recordem que podreu trobar les novel·les a la vostra biblioteca.
Los Pazos de Ulloa
Emilia Pardo Bazán va publicar aquesta novel·la naturalista el 1886 i va causar gran escàndol per la crudesa de les situacions i les descripcions. Mitjançant l'artifici novel·lesc, Pardo Bazán va voler descobrir, mitjançant una declaració d'intencions contra la violència i la crueltat, les dimensions ocultes de la condició humana en una Galícia rural del segle XIX, sempre canviant però encara en lluita entre l'antic i el nou.
En el centenari de la mort de l’escriptora, es va estrenar el passat mes a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí l’adaptació teatral d'aquesta novel·la que defensava, tal com ho feia en el mateix moment l’escriptora Caterina Albert a Catalunya, una visió femenina del món en un món dominat per homes.
L’obra, adaptació d'Eduardo Galán i dirigida per Helena Pimenta, ha comptat amb un repartiment de grans actors coneguts a l’escenari com Pere Ponce, Ariana Martínez, Marcial Álvarez, Francesc Galceran, Claudia Taboada i David Huertas. Es va estrenar a A Coruña i ara gira per tot l'estat.
La trena
En aquesta narració vibrant i commovedora, Laetitia Colombani aborda les històries de tres dones nascudes en continents diferents, però amb unes idees i uns sentiments compartits que les uneixen en un poderós anhel de llibertat. A la Índia, la intocable Smita sobreviu resignada a la seva condició, però està decidida en canvi a lluitar perquè la seva filla no segueixi els seus passos. A Itàlia, la Giulia s'ha de fer càrrec del negoci familiar que està a punt de fer fallida i afronta l'adversitat amb valentia i determinació. Al Canadà, La Sarah ho ha sacrificat tot per la seva carrera: dos matrimonis fallits i tres fills a qui no ha vist créixer. Un dia, la Sarah comprèn que la seva vida ha de canviar radicalment per triar què és el més important per a ella.
La companyia La Perla 29 ha estrenat aquest passat setembre, en traducció i dramatúrgia de Cristina Genebat i Marta Marco, l'obra basada en la novel·la de Colombani. Dirigida per Clara Segura, aquesta obra està interpretada per Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura Crespo.
Canto jo i la muntanya balla
En aquesta obra d'Irene Solà prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.
També producció de La Perla 29, ha tornat el passat estiu l'adaptació de la novel·la d'Irene Solà al teatre, guanyadora de 3 Premis Max i 8 Premis Butaca. La dramatúrgia és de Clàudia Cedó, amb música de Judit Neddermann, i direcció de Guillem Albà i Joan Arqué. L'espectacle és un híbrid de teatre de gest, text i música en directe.
Sobre l'escenari donen vida a en Domènec, la Dolceta i els altres personatges les actrius i els actors Laura Aubert, Mia Esteve, Diego Lorca, Ireneu Tranis i Caterina Tugores, amb Marina Tomàs a la guitarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada