Carmen Laforet va néixer a Barcelona el 1921 i amb només dos anys es va traslladar amb la seva família a Canàries, on va viure fins què amb divuit anys va tornar a Barcelona per estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres. El 1944 va obtenir amb Nada el Premi Nadal, en la seva primera convocatòria, i es va convertir en la gran revelació de la narrativa espanyola de postguerra, obrint nous horitzonts a la literatura en castellà. Després d'aquest gran èxit de crítica i de públic, va publicar La isla y los demonios (1950), ambientada a Canàries; La mujer nueva (1955), inspirada per les seves experiències religioses; La insolación (1963), primer volum de la trilogia Tres pasos fuera del tiempo, i Al volver la esquina, segon i darrer volum de la trilogia inacabada, publicat l'any de la seva mort (2004).
Altres obres de Carmen Laforet publicades són l'assaig Mi primer viaje a USA (1981), en què relata la seva experiència en aquell país, i l'epistolari Puedo contar contigo (2003), que conté un total de setanta sis cartes de la seva correspondència amb el novel·lista Ramon J. Sender i que desvela com precep el seu silenci literari, la seva inseguretat i la seva fòbia social. Puntos de vista de una mujer (Destino, març de 2021) recull les col·laboracions de Laforet amb la revista Destino entre els anys 1948 i 1953 i comença la benvinguda revisió de l'obra de Laforet.
Nada, la novel·la (1944, Primer Premi Nadal, Ediciones Destino)
La primera novel·la de Carmen Laforet i una de les obres literàries més importants de l'Espanya del segle XX és una obra existencialista que representa l'estancament i la pobresa de la postguerra espanyola, durant els primers anys del franquisme. Dotada d'un estil literari que va suposar una renovació en la prosa de l'època, Nada reflecteix també la lenta desaparició de la petita burgesia després de la Guerra Civil. Va obtenir un gran reconeixement i va guanyar diversos premis. El diari El Mundo la va incloure a la llista de les 100 millors novel·les en espanyol de segle XX.
L'obra va destacar, no únicament perquè l'autora tenia només 23 anys, sinó també per la descripció que va elaborar de la societat de l'època. L'Andrea arriba a Barcelona per estudiar lletres, però les seves il·lusions xoquen ràpidament amb el sòrdid microcosmos familiar i la fràgil cordialitat de les seves relacions universitàries.
Nada, la novel·la gràfica (Planeta Còmic, 2021, il·lustrada per Claudio Stassi)
Basant-se en la novel·la homònima de Carmen Laforet, Stassi il·lustra a la perfecció l'ambiente familiar asfixiant i la decadència de la Barcelona de la posguerra.
Claudio Stassi (Palermo, 1978)
Viu i treballa a Barcelona, on és professor de l'Escuela de Cómic Joso. Ha publicat en nombroses editorials italianes i estrangeres. Per a Sergio Bonelli Editore dibuixa les series Dylan Dog i Dampyr. El 2007 va publicar Brancaccio. Historias de la mafia cotidiana, escrita per Giovanni Di Gregorio, i va guanyar el Premi Micheluzzi i el Premi Boscarato.
La seva novel·la gràfica Por esto me llamo Giovanni (Editorial Rizzoli) ja va per la cinquena edició a Itàlia i ha estat editat a Barcelona per Norma (2011). Amb Luca Enoch va crear La Banda Stern el 2013, un llibre traduït a quatre llengues. El seu darrer treball, Rosario. Amor y muerte, basat en textos de Carlos Sampayo, ha estat publicat a França i Itàlia. Amb Planeta Cómic ha versionat dos de les novel·les més importants de la literatura espanyola: La Ciudad de los Prodigios (Eduardo Mendoza) i Nada (Carmen Laforet).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada