Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la sobre el dol i la vida. La Paula, una neonatòloga de quaranta-dos anys perd la parella, en Mauro, en un accident. Feia només unes hores que en Mauro li havia confessat que la deixava, estimava una altra dona. La mort sobtada, amb l’afegit de la infidelitat, marcarà un abans i un després en la vida de la Paula, una dona de caràcter contingut i amb dificultat per relacionar-se amb els altres que, arran d’aquests fet, s’endinsa en un garbuix de pensaments, records, emocions que la conduiran pel camí de l’autoconeixement, del retrobament i de la reconstrucció personal.
Així doncs Aprendre a parlar amb les plantes també és una novel·la que tracta de la vida. La vida que no s’atura després de la mort d’un ésser estimat. La Paula, ara, s’enfronta al desconcert d’una solitud inesperada que la porta a una mena de viatge iniciàtic, un viatge que no té fites extraordinàries; es tracta només de continuar viva, sentir-se viva.
La novel·la està situada entre Barcelona, on viu la Paula, i Selva de Mar i Port, on el pare s’hi està ara que està jubilat i la vall Boscana. Estructurada en capítols breus i mitjançant salts en el temps, la novel·la està narrada en primera persona des del punt de vista de la Paula, de manera que els lectors en tot moment coneixem què passa pel cap de la protagonista, com se sent i com viu l’experiència íntima del dol.
També coneixem en Mauro amb els ulls de la Paula. Sabem que era editor, que era sociable, cordial, ordenat i que estimava les plantes. Ells dos eren caràcters complementaris. En aquests fragments en segona persona dirigits a en Mauro, la Paula ens descriu com era la seva relació abans i després d'arribar al punt de convertir-se en una parella monòtona, que finalment es trencarà.
El pare de la Paula és un altre personatge que marca el caràcter de la protagonista. Sabem que va quedar vidu quan era ben petita i que tots dos pateixen les mancances afectives d’una vida sense dona i sense mare. A la Paula també l’acompanyen un ampli ventall de personatges secundaris (la Lídia, en Quim, en Thomas, l’Èric, la veïna del poble, la sogra, la cunyada, les tietes, els cosins, els companys de feina, etc.) que situen el lector, de manera detallada i emotiva en com se sent la protagonista i evidencia la incompetència que tenim les persones a l’hora de tractar aquest tema. “Tenia ganes d’escriure aquest llibre perquè em xocava el contrast entre el que llegia sobre la pèrdua i el que jo estava vivint”. 1
Marta Orriols Balaguer (Sabadell, 1975), historiadora de l’art de formació, viu i treballa a Barcelona. Col·labora en diversos mitjans culturals. Amb el seu primer llibre, Anatomia de les distàncies curtes (Periscopi, 2016), va aconseguir un èxit notable de crítica i públic, i amb la seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi, 2018) va aconseguir el premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018 i va convertir-se en un dels títols més venuts de l’any. Els seus textos retraten la complexitat de les relacions humanes amb una prosa delicada i harmònica d’alta intensitat emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada