Regreso al Edén

La novel·la gràfica que us presentem és un homenatge a la mare de l'autor, però alhora un retrat de l'època del franquisme, amb tots els silencis i tabús del règim dictatorial marcant la vida de la família. Molt sovint sabem que una història és bona perquè explicant uns fets molt concrets ens acaba fent entendre tota una època i un món. Aquest és el cas d'aquesta novel·la.

Paco Roca ens explica la infància i joventut de la seva mare, Antònia. A poc a poc anem coneixent tots els membres de la família: els pares, Carmen i Vicente, els sis germans i fins i tot els avis d'una banda i de l'altra. La manera com relata i dibuixa els fets és senzilla, però utilitza recursos narratius i gràfics de primer nivell. Les fotografies de la infantesa de la mare li serveixen com a fil conductor de la història. 

Trufada d'elements autobiogràfics, Paco Roca, fa una obra molt completa, de la mateixa manera que ho va fer amb La casa (podeu consultar la ressenya que en vam fer aquí) o Los surcos del azar.