Vilhelm Hammershøi fou un pintor nascut a Copenhaguen 1864-1916 (Dinamarca) . Va treballar principalment a la seva ciutat natal pintant retrats, arquitectures, paisatges i escenes d'interiors.
El que veiem una vegada i una altra en els seus llenços és un temps infinit en el qual hi viu el silenci. Espais purs, algunes figures que acostumen a donar-nos l'esquena, finestres per les quals es filtra la llum, passadissos inhòspits i un mobiliari escàs.
Interior amb dona jove (1904). Una noia, possiblement de dol, d'esquena que sosté una safata de plata. Davant d'ella, un escriptori sobre el qual reposa un recipient de ceràmica i una paret d'una casa que denota una certa posició social i un quadre que sobresurt de la cantonada superior esquerra però que no sembla tenir gaire rellevància. Tot tendeix al silenci. Podem pensar que aquesta jove ha estat sempre aquí i que només ha girat lleument el cap quan ens hem apropat a la pintura.
Aquest quadre ha estat portada d'aquests tres llibres,
El festí de Babette - Isak Dinesen
En un poblet de pescadors de la costa noruega, una petita comunitat de luterans viu aïllada del món seguint els estrictes preceptes morals del seu pastor. Un dia, poc després de la mort del seu guia espiritual, les seves dues filles reben una carta en què un amic de la família els demana que acullin una jove francesa, Babette, que ho ha perdut tot i està sola al món, i que, per no resultar una càrrega, podria ocupar-se de les feines de la casa. A més, també podria cuinar.
La cançó de Dorotea - Rosa Regàs
Aurèlia no sospita res del que succeeix a la masia de l'Empordà mentre ella és fora treballant a la ciutat, però el comportament estrany de la guarda i una trucada telefònica confusa i insistent li fan entreveure que quan ella no hi és hi passa alguna cosa estranya.
Mujeres de negro - Josefina R. Aldecoa
Gabriela i Juana, mare i filla, viuen els anys de la guerra civil en una ciutat castellana on l'ambient els hi resulta incòmode i asfixiant. Gabriela s'ha quedat vídua -el seu marit ha estat afusellat per les seves idees republicanes- i subsisteix fent classes a una escola privada, ja que no té accés a la pública a causa de les seves idees polítiques, fins que decideix acceptar la proposició de matrimoni que li fa l'Octavio, un misteriós milionari mexicà s'emportarà mare i filla a la seva hisenda de Puebla, a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada