Avui és un plaer recomanar-vos La drecera, publicada al juny del 2020. Tenim sort de poder dir que a la biblioteca ja en coneixem l'autor, en Miquel Martín: ha vingut a presentar Cabells de Medusa i també Llegendes del mar de la Costa Brava a la biblioteca de l'Estartit i just l'any passat va venir al club de lectura "Llegim?" a comentar les seves exquisides Proses reposades.
La novel·la té com a teloner el poema Ajagut a la platja, de Josep Carner (Ajagut a la platja (poeteca.cat)) i no és en va. Segons explica Josep Maria Fonelleras a l'epíleg de l'obra, el poema parla de contemplar, d'estar-se amb "la mar al davant", de descobrir "el pur secret de la natura", és a dir, comprovar com els canvis es van succeint i com aquests canvis són els que van creant la nostra identitat. I això és el que fa en Miquel Martín a La drecera: coneixem a un noiet jove que va forjant la seva identitat amb el que li passa al voltant. I això és substancial, perquè el que passa al seu entorn no només té relació amb el paisatge, sinó que també en té amb la gent, el comportament de les persones que l'envolten, els costums, les emocions i les experiències, en definitiva amb la vida.
El contingut i la forma van de bracet perquè l'autor, en les seves obres, ens regala una prosa extraordinària, amb un vocabulari molt ric i amb accent empordanès. Però no només per això la prosa d'en Miquel Martín és gran. A La drecera, també cal destacar la veu del narrador: propera i jove perquè és en boca del nostre protagonista, però, alhora, en certs moments pren distància i ens mostra conclusions que només poden ser fruit de la relflexió i el pas del temps.
Sabem que molts de vosaltres ja coneixeu en Miquel Martín, però si encara no l'heu llegit us animem a fer-ho i si el que voleu és saber què ha escrit i en què ha col·laborat, podeu fer un cop d'ull al seu blog: Miquel Martín i Serra (miquelmartin.blogspot.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada