19 de gener centenari del naixement de l'escriptora Patricia Highsmith

Avui 19 de gener es commemora el centenari del naixement de l’escritora nordamericana Patricia Highsmith coneguda pels seus thrillers i la sèrie sobre l’assassí Tom Ripley. Bona part de la seva obra ha estat adaptada al cinema com “Estranys en un tren”,  “L’enginyós senyor Ripley” , “El joc de Ripley” i “Diari d’Edith”. El seu estil és molt personal, sovint macabre, satíric i ple d'humor negre. També va escriure sota el pseudònim Claire Morgan.

Segons la seva biografia, Beautiful Shadow, la vida personal de Highsmith era molt problemàtica; es descriu com una alcohòlica que mai va gaudir d'una relació que durés més enllà d'uns pocs anys, i era vista per alguns dels seus contemporanis i coneguts com una dona misantropa i cruel. Era famosa la seva predilecció per la companyia d'animals que la de persones, i en una ocasió digué: "La meva imaginació funciona molt millor quan no he de parlar a la gent."  

A vegades se l'ha etiquetada d'antisemita a causa del seu suport a l'alliberament de Palestina; no obstant això, tenia amics jueus com l'autor Arthur Koestler, i admirava escriptors jueus com Franz Kafka i Saul Bellow. També va ser acusada de misogínia arran de la seva antologia satírica Petits contes misògins.

Encara que la seva obra -22 novel·les i 8 llibres de contes- ha estat molt aclamada, especialment a fora dels Estats Units, Highsmith preferia en la seva vida personal la intimitat privada. Tenia amistats i mantenia correspondència amb uns quants escriptors, i també s'inspirava en l'art i el regne animal. Highsmith creia en els ideals democràtics americans i en la promesa històrica dels Estats Units, però era també força crítica amb la realitat de la cultura i la política exterior del seu país. Va viure a Europa des de 1963 fins a la seva mort.

El crit de l'òliba

Quan l'enginyer Robert Forester, divorciat de poc, deprimit i establert en una petita localitat de Pennsilvània, comença a espiar la jove i aparentment feliç Jenny Thierolf a través de la finestra de casa seva, res no fa pensar que aquesta distracció innocent pugui acabar convertint-se en una obsessió. Una nit, la Jenny l'enxampa, però, sorprenentment, en lloc de denunciar-lo, el convida a passar i prendre cafè amb ella. És el primer d'un seguit d'esdeveniments tan inesperats com, en darrer terme, fatals. 

L’obra consta de 17 contes Petits contes misògins és una obra que sota un estil amè i irònic aborda la cara més fosca de les relacions humanes, en concret, de les relacions de parella, i les conseqüències de viure sota el jou d’una societat ultraconservadora com la dels EEUU a mitjans del segle XX. L’esmolada ploma de Patricia Highsmith no perdona a ningú: l’autora no carrega tan sols contra les dones, sinó també contra els homes i les criatures. Malgrat la rapidesa amb la que es llegeixen els contes, hom no pot evitar parar-se a reflexionar al final de cada un d’ells i esperar que passi el regust àcid abans de començar el següent.