Rodada a Escòcia,
Anglaterra i Praga, les primeres cinc temporades ens han fet viatjar també per
París, el Carib i els estats del Nord d’Amèrica. El viatge a través del temps
és un dels components fantàstics de la sèrie, que fa que la Caitriona Balfe i
altres personatges visquin successivament la Segona Guerra Mundial, els
conflictes entre escocesos i anglesos al 1743, la Guerra d’Independència dels
Estats Units, la segona meitat del s. XX al Estats Units i de tornada al segle
XVIII al Carib i les colònies americanes, de moment. A través d’aquests canvis
de temps històrics som conscients dels contrastos entre segles i dels avenços socials i científics.
Tot i els canvis d’escenari i els diferents moments històrics, els components que no falten mai a Outlander són el compromís amb els principis, la intensitat de les relacions familiars i la passió entre els protagonistes. Caitriona i Jamie mantenen un amor incondicional durant totes les temporades, al llarg dels anys i sota totes les condicions possibles, en situacions de màxima dificultat i en l’opulència. La química entre els actors és un dels punts forts de la producció, que ens ha deixat una altra parella per somiar. Per ells passa el temps, però no el desig ni la intensitat a l’hora d’estimar. Tan se val davant de quants encreuaments de camins es trobin, els Fraser perduren.
El personatge de la Claire, a pesar dels dubtes vitals i romàntics, és una dona lluitadora que es veu obligada a desfer el camí dels drets i el respecte professional que les dones van recórrer durant aquells dos segles; un canvi que encarar es fa més difícil quan de ser infermera al segle XX ha de passar a ser gairebé una bruixa al segle XVIII. Al llarg de les cinc temporades, el personatge interpretat per Caitriona Balfe evoluciona i alhora es manté fidel a la seva vocació d’infermera, esdevenint una referencia per als qui l’envolten per la seva capacitat de lluita, el seu esperit científic i el seu bon exemple de sororitat i feminisme en els temps que li toquen viure.
La música, composta per Bear McCreary, combina en el títol una adaptació del poema de Robert Louis Stevenson Sing me a Song of a Lad that is Gone amb tonades populars escoceses ja anteriorment versionades per múltiples músics. A mida que avancen els capítols, es van introduint variacions per reflectir els canvis d’escenari geogràfic de la sèrie (França, el Carib i l’Amèrica colonial). Aquest any s’ha estrenat la cinquena temporada i ja hi ha previsió de rodar la sisena.
Pietat Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada