Tornem al Cinema Montgrí

Per accedir a la programació del Cinema Montgrí d’aquest juliol, cliqueu aquí

-Divendres 17 de juliol, 22h.

Amarcord (1973), dirigida per Federico Fellini

Aquesta pel·lícula és reconeguda com un clàssic  pels amants del cinema i va rebre els Premis David di Donatello (1973) a la Millor pel·lícula (ex-aequo) i al millor director i l’Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa (1974).

Presenta un retrat carnavalesc d’un poble italià durant el feixisme. La pel·lícula més personal de Fellini, que satiritza la seva joventut i converteix la vida quotidiana en un circ extravagantment divertit fet de rituals socials, desitjos adolescents, fantasies masculines i subterfugis per parlar de política.

Federico Fellini (Rimini 1920, Roma 1993) va ser considerat el cineasta més important d’Itàlia de la postguerra. Va guanyar quatre premis Oscar a la millor pel·lícula estrangera (La Strada, Las noches de Cabiria, Fellini ocho y medio i Amarcord ). El 1993 va rebre l’Oscar honorífic per la seva carrera. El seu primer èxit al cinema el va aconseguir com a dibuixant publicitari de pel·lícules. Va signar també guions de programes de ràdio i va col·laborar en l’escriptura de guions cinematogràfics d’altres directors italians, com ara Roberto Rossellini i Mario Mattoli . El cinema de Fellini es caracteritza per la seva gran plasticitat i expressivitat, amb freqüent ús de l’oníric . Va comptar sempre amb les bandes sonores compostes per Nino Rota.

A la Biblioteca Pere Blasi de Torroella també podeu trobar:  

La dolce vita (1960)

Palma d’Or a Cannes, és una pel·licula sobre la vida llicenciosa a la Roma de la gent famosa, que fascina i provoca en l’exaltació eròtica de la decadència i de la mort. Etiquetada com a obscena per L’Osservatore Romano, no es va poder estrenar a Espanya fins al 1980, any en què Mastroiani i Ekberg van quedar per sempre en la nostra retina.

Ginger e Fred (1986)

Drama, comèdia i musical per narrar la història de dos veterans que havien esdevingut famosos gràcies a la seva perfecta imitació de Ginger Rogers i Fred Astaire i que es troben ara en un programa de televisió a Roma. Amelia i Pippo han de presentar un número musical imitant la parella immortal; un retorn que resultarà força traumàtic per a tots dos. Va ser nominada als Premis David di Donatello, BAFTA i Globus d’Or.

I per llegir sobre cinema i saber tot el que Fellini ha volgut explicar sobre la seva persona i la seva obra, teniu a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella:

Yo, Fellini (1995), escrit per Charlotte Chandler, amb pròleg de Billy Wilder i en traducció de l’anglès al castellà de Rosa M. Bassols.

- Dissabte 18 de juliol (22h), diumenge 19 de juliol (19,15h) i dilluns 20 de juliol (22h)

Hasta que la boda nos separe (2020), dirigida per Dani de la Orden.

Dani de la Orden (Barcelona, 1989) es va llicenciar en l’Escola Superior de Cinema i Audivisuals de Catalunya. Abans de dedicar-se al cinema, va treballar en publicitat, dirigint vídeos comercials.​ Amb només 22 anys, va dirigir el seu primer llargmetratge, Barcelona, nit d’estiu. El 2014 va dirigir el videoclip de «Ja no ens passa», una de les cançons del disc Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure d’Els Amics de les Arts. ​ Aquell mateix any també va dirigir el vídeo musical de la cançó «Culpable» del cantant David Bisbal;⁵​ y el de la cançó «On seràs demà?» del cantautor Joan Dausà.

També teniu disponibles a la Biblioteca Pere Blasi de Torroella de Montgrí les següents pel·lícules de Dani de la Orden:

Barcelona, nit d’estiu (2013). 

Sis històries d’amor i una única ciutat, la nit del 18 d’agost mentre el cometa Ros creua el cel i ofereix un espectacle únic que no es tornarà a repetir en segles.

Barcelona, nit d’hivern (2016). 

Novament històries d’amor a Barcelona. En una nit màgica, la nit de reis, tenen lloc moltes històries d’amor i aquesta pel·lícula ens en mostra 6; romàntiques, boges i de vegades agredolces.

El mejor verano de mi vida (2018). 

Comèdia sobre les relacions de família, les promeses que fem i no podem complir i com un estiu ens pot fer viure situacions que mai hauríem imaginat i que ens canviaran la vida.

Pietat Álvarez