dimarts, 28 d’abril del 2020

Contes d'àvies i avis

Ahir  la meva neboda. la Berta , fent la videotrucada de cada dia em comentava que enyorava a l’avi, el meu pare, i es que el paper de l’avi és importantíssim a la vida. De ben segur que la mainada que fa dies que no veus als avis o ha perdut l’àvia o l’avi en aquests dies de confinament en guardarà uns records inesborrables.

La seva figura és important en el desenvolupament de les persones durant la infància ja que és una etapa on s’adquireixen valors humans com el respecte, la responsabilitat, la sensibilitat, la tendresa o l’amor. Avui dilluns he anat a la biblioteca i he agafat tots els contes que parlen de les àvies i els avis. Tots aquests contes fomenten aquests valors. Així doncs us deixo un recull d’aquests contes educatius, emotius i tendres. Sempre amb missatges positius plens d’esperança que volen fomentar el respecte envers les persones grans i ajudar als més petits a entendre l’envelliment i els processos de deteriorament com una cosa natural que forma part de la vida.


Avis - Chema Heras- il·lustracions Rosa Osuna-traducció: Ariadna Martín Kalandraka2015




Tots ens fem vells, és llei de vida. Però la bellesa no desapareix amb els anys, només es transforma. Una història romàntica i poètica repleta de metàfores encadenades.

Quan l'avi era petit  - Lilli Messina - traducció Takatuka, 2013




Quan l'avi era petit, tot era molt diferent. No hi havia tantes cases, la llet venia directament de la vaca i els cavalls estiraven els cotxes. En Pep segueix amb interès les explicacions de l'avi, però les entén a la seva manera.

El meu avi és un campió - Carl Norac - Símbol 2007 



El llibre és una història plena de sensibilitat, afecte, tendresa i optimisme sobre els avis i els néts, en aquest cas un avi i una néta. Per la nena, el seu avi és un campió tot i que no gaires copes ni medalles: és un campió arreglant coses, és un campió en fer-la riure, és un campió en trobar formes estranyes als núvols... només hi ha una cosa que la néta fa millor que lavi: trobar les ulleres quan lavi les perd!


Àvia, te'n recordes?- Laura Langston - Beascoa, 2004.





La meva àvia és molt especial: porta vambes amb cordons grocs i riu tan fort que sembla que troni! Recorda moltes coses de quan era petita, com els trens de vapor, els carros que repartien la llet per les cases i la recepta del millor pastís de poma del món. Però, des de fa un temps, la memòria de la meva àvia no funciona gaire bé......


El Meu avi - Marta Altés Barcelona - Blackie Little, 2018





El meu avi es fa gran... Però a mi m’agrada tal com és, i me l’estimo moltíssim.» «El meu avi» va ser un dels primers treballs de la il·lustradora Marta Altés i amb el qual va començar una carrera internacional de molt d'èxit. Una petita i delicada joia sobre la relació entre avis i nets que ara tornem a editar en petit format. Un gran homenatge a tots els avis i àvies del món. 

El Meu avi pirata - Laia Massons, Zuzanna Celej - Akiara Books, 2019



Cada diumenge lavi explicava històries als seus nets, asseguts al banc del parc que hi havia al costat de casa. Històries de pirates o records dinfantesa, que pescava al vol o a les profunditats de la memòria. Fins que un dia sel van portar a lhospital i tot va canviar.

L'Avi és... l'avi! - Lilli Messina - traducció: Patric de San Pedro - Takatuka, 2010



L'avi va en patinet. L'avi fa molt enrenou. En Pep n'està ben segur: l'avi és un nadó! Però la mare d'en Pep no hi està d'acord. Un llibre sobre en Pep, el seu avi, la seva mare, i sobre persones grans i petites.

La Gran enciclopèdia de les àvies / Éric Veillé - Blackie Books, 2019 


Per fi la primera gran enciclopèdia sobre les àvies. Aquí trobaràs les respostes a algunes qüestions importants: - Quants anys tenen les àvies? - Per què els agrada tant caminar? - Per què es fan pentinats estranys? - Per què tenen arrugues? - Per què els agrada tant mimar-nos?. Per què de vegades ens diuen que parlem més a poc a poc? Cap a on van els autocars d’àvies? I el més important…què faríem sense elles?


Els meus avis - Guido van Genechten - traducció de Teresa Farran i Christiane Reyes - Joventut, 2003


En Jan està molt content perquè va passar el dia a casa dels avis. Allí sempre sho passa dalló més i aprèn moltes coses. Em jam donarà un cop de al seu avi en les feines de la granja i després ajudarà a làvia a fer el seu pastís de cirera, que és el millor del món.