La història del lloro
Hi havia una vegada un gran vaixell anomenat Tramuntana, que va arribar a les illes Medes. A bord hi vivien més de trenta pirates i un lloro. Quan van desembarcar el primer que van fer els pirates va ser anar a buscar el tresor. Sospitaven que s’amagava a la Meda Gran i xino-xano els trenta pirates van enfilar cap a allà. Un cop arribats a lloc van fer deu passes en línea recta, després quaranta salts de cangur, i després cent passes de dinosaure. Al final, deu salts mortals!!! Però després de tantes filigranes, els pirates no van trobar res de res.
El lloro que s’ho mirava des del pal de la vela major del vaixell, es va posar a riure. I és que ell ja sospitava que el tresor s’amagava a un altre lloc. Va començar a volar cap a l’Estartit, direcció carrer de l’Església. I així va arribar davant de l’entrada d’una cova meravellosa anomenada biblioteca. Va encendre una espelma i un cop a dins va trobar un cofre molt i molt gros; el va obrir i a dins hi va trobar un carregament de llibres. Després va trobar un segon cofre carregat de pel·lícules. I finalment va trobar l’últim que era ple de... còmics i contes infantils! El lloro, entusiasmat, va agafar un conte i va començar a llegir i llegir i llegir.... A dins els contes hi va descobrir secrets, aventures, emocions, experiències, natura. El lloro va passar una nit darrera l’altra a la biblioteca de l’Estartit devorant contes.
Els pirates, com que no van trobar cap tresor, van marxar a buscar-ne un altre que fos ple de monedes d’or i joies. I pel que fa el lloro, doncs es va quedar per sempre a la biblioteca de l’Estartit, feliç i content de poder llegir cada dia contes ben bonics.
Aquest lloro a partir d'ara ens acompanya sempre a la biblioteca, allà, al racó dels contes. Però tenim un problema, no té nom. Sort en tenim dels nens i nenes de l'Estartit, ells li buscaran un nom, ben aviat el sabrem, serà un d'aquests: Molinet, Tascó, Roc, Maure, Lluc, Coloraines o Coloret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada