Judit Pujadó (1968) explica en Les edats perdudes la història vital de la Nora, que es queda òrfena als anys 80 quan era una adolescent i es trasllada al barri d’una seva àvia, gairebé desconeguda per a ella, on s’haurà d’acostumar a la seva nova vida, farà amics i descobrirà la beguda i el sexe. Un segon tràngol l’obligarà més endavant a marxar de la ciutat cap al poble. Es tracta d’una història d’una gran sensibilitat que aborda la pèrdua de referents socials i denuncia la política urbanística i especulativa duta
terme a les grans urbs com Barcelona.

L'equip de la Biblioteca Pere Blasi et desitgem que guanyis el premi llibreter de narrativa 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada